El cansament ens fa confondre emocions

2018_05_22-Cansament-Confon-Clara

Escric aquestes línies al mòbil, asseguda als peus del llit, a les fosques, amb la meva filla d’1 any i 10 mesos en braços. Portem més d’una hora intentant que s’adormi i no hi ha manera. No vol. Es rebel·la. I a mi se’m acaba la paciència, i m’enfado. Sense voler m’enfado amb ella, però sobretot amb mi per no ser més pacient, em desespero, sento… Què sento? Ufff… Jo, que treballo les emocions amb infants a vegades em sorprenc de com em costa a mi saber què m’està passant, posar-li nom.

Ràbia? No. Frustració? Si. Tristesa? Una mica també. Fa un parell de setmanes un amic psicòleg va dir-me que a vegades tendeixo a ofuscar-me, i que quan això em passa ja l’he cagat. “Tu decideixes si alimentes aquest llop o bé el llop de l’optimisme”, apa, i això com es fa? Podria començar per detectar el moment d’ofuscació quan el vegi arribar, com quan tinc migranya i detecto els primers símptomes i decideixo prendre’m la pastilleta perquè no vagi a més. Potser necessito una pastilleta imaginària de l’ofuscació…

Treballar amb infants té quelcom bidireccional, jo els “ajudo” i ells m’ajuden a mi sense adonar-se’n. M’explico, cada dia, a cada grup de l’extraescolar fem una ronda de notícies, cadascú explica una cosa que li ha passat, que sigui rellevant per ell/a i selecciona quines emocions intervenen en la seva notícia/experiència, les adultes també expliquem una notícia nostra per allò que formem part del grup, per allò que diem sempre a pares i mares que si vols que l’infant comparteixi experiències, comparteix tu les teves.

Doncs bé, l’altre dia els vaig explicar als infants precisament això de la meva filla que tardava tant i tant a adormir-se i que jo estava molt cansada… I m’anaven preguntant sobre les meves emocions “estar cansat és una emoció?” van dir-me, “mmm no…” vaig contestar-los dubtant (o sí?), vaig fer un moment de silenci per pensar quina emoció buscàvem, “crec que l’emoció que tenia era desesperació, però potser sí que fatiga és una emoció… Sabeu què?”, els vaig dir, “Crec que quan estic molt cansada em poso trista, i confonc estar cansat amb trist”“jo també em poso trista quan estic cansada” diu una, “jo m’enfado quan estic cansat”diu el que normalment parla poc.

I pam! Sense buscar-ho vam fer un descobriment, i quan dic “vam”, vull dir que jo també vaig descobrir; em vaig descobrir a mi confonent cansament amb tristesa.

I de sobte somric, sóc conscient del descobriment; i és que ser-ne conscients i posar nom al que ens passa és el primer pas per poder gestionar-ho la propera vegada que ens sentim així.

 

{Reedició feta a partir del post “El cansament confon” al blog de La Nau Espacial}

Anuncis

Hola de nou!

Fa tres anys vaig dir “a reveure” a aquest blog i ara puc dir que ben aviat tornarà a estar en marxa de la mà del projecte “La Nau Espacial” que vaig cofundar el setembre del 2015 sobre educació emocional; La Nau Espacial tindrà el seu blog on seré una de les redactores (com tot l’equip), així que tornarem a engegar la vessant psico-literària també pel BricoPsicologies aportant reflexions, experiències tant de la carrera de psicologia com de la meva feina professional en el treball de l’educació emocional amb infants i tot el que l’envolta. Us espero, ens veiem aviat!

C.

A reveure!

A_reveure
Fins aquí arriba el viatge d’aquest blog; la vida té això, es van obrint i tancant projectes, i aquest ha arribat a la seva fi. Qui sap, potser d’aquí un temps tornem a reprendre’l amb nous continguts i noves eines!

Gràcies a tots aquells lectors que ens heu seguit durant aquests tres anys, ha estat un plaer. Ens tornarem a veure!

C.

BricoResum: troba les millors psico-èines!

A_reveure

S’acaba l’any i pels que estudiem comença la recta final del semestre (entregues, examens…) Per tot això, a BricoPsicologies tornarem amb més posts al febrer! Però tranquils, no us deixem sols, aquí teniu alguns enllaços dels posts més interessants perquè podeu refrescar consells, trucs, cites i trobar les millors psico-èines! 

El megàfon de la Mònica: Cedir, cedir, cedir

La Mònica* ha engegat la secció d’El Megàfon enviant-nos el seu text sobre cedir:

A vegades em canso de la gent que m’envolta, si, reconec que pot sonar molt malament; però a vegades em canso dels amics, dels pares, del germà, de la tieta, dels companys de feina, però també de la gent que no conec, i em canso perquè sempre tinc la sensació que cedeixo, que acabo fent més jo que els altres.

Cedeixo quan miro d’anar ràpid posant la compra a les bosses quan estic a la caixa del súper (jo no vull córrer!), cedeixo quan vaig a ca la mama i em fa repetir quan ja li he dit que no (jo no tinc tanta gana!), cedeixo quan quedo amb un amic perquè em porti amb cotxe i prèviament he d’agafar combinació de metro i bus per arribar fins a casa seva (tu vas amb cotxe, apropa’t tu!!), cedeixo quan em veig a les tantes de la nit preparant documents de la feina (espereu-vos fins demà!!).

I així anar fent, sóc conscient que potser alguns dels exemples semblaran irracionals; no sé si sóc l’única que té la sensació que sempre sóc la que dóna més, la que sempre està disponible per a tot, la que mai diu que no… Però el que està clar és que no vull ser aquesta persona i això només depèn de mi, però… és complicat!

Mònica.

*No és el nom real.
>> Si vols dir la teva, escriu-nos un text de màxim 200 paraules (pots adjuntar vídeos i fotografies) a bricopsicologies@gmail.com

El megàfon: digues la teva!

Després d’una parada tècnica comencem amb una secció nova, es diu El megàfon i va aparèixer un dia sopant amb amics i parlant de blogs, alguns d’ells explicaven que a vegades els agradaria tenir un blog per escriure els seus pensaments, però que tampoc teníen la necessitat d’escriure-hi periòdicament, simplement anel·laven un espai on dir-hi la seva “com si et posessis enmig de la plaça catalunya amb un megàfon, diguessis el que penses o sents i marxessis”.

Així que, comença El megàfon, un espai on qualsevol pot expressar sentiments, emocions, anècdotes o el que sigui que tingui ganes de fer públic però a la vegada anònim, si vol.

Per fer arribar els vostres missatges heu d’enviar un text d’unes 200 paraules al correu: bricopsicologies@gmail.com, podeu adjuntar-hi una imatge o un vídeo, tots seran benvinguts*

*BricoPsicologies es reserva el dret a la no publicació del contingut si es considerés ofensiu o inadequat.