Hola de nou!

Fa tres anys vaig dir “a reveure” a aquest blog i ara puc dir que ben aviat tornarà a estar en marxa de la mà del projecte “La Nau Espacial” que vaig cofundar el setembre del 2015 sobre educació emocional; La Nau Espacial tindrà el seu blog on seré una de les redactores (com tot l’equip), així que tornarem a engegar la vessant psico-literària també pel BricoPsicologies aportant reflexions, experiències tant de la carrera de psicologia com de la meva feina professional en el treball de l’educació emocional amb infants i tot el que l’envolta. Us espero, ens veiem aviat!

C.

Anuncis

A reveure!

A_reveure
Fins aquí arriba el viatge d’aquest blog; la vida té això, es van obrint i tancant projectes, i aquest ha arribat a la seva fi. Qui sap, potser d’aquí un temps tornem a reprendre’l amb nous continguts i noves eines!

Gràcies a tots aquells lectors que ens heu seguit durant aquests tres anys, ha estat un plaer. Ens tornarem a veure!

C.

BricoResum: troba les millors psico-èines!

A_reveure

S’acaba l’any i pels que estudiem comença la recta final del semestre (entregues, examens…) Per tot això, a BricoPsicologies tornarem amb més posts al febrer! Però tranquils, no us deixem sols, aquí teniu alguns enllaços dels posts més interessants perquè podeu refrescar consells, trucs, cites i trobar les millors psico-èines! 

El megàfon de la Mònica: Cedir, cedir, cedir

La Mònica* ha engegat la secció d’El Megàfon enviant-nos el seu text sobre cedir:

A vegades em canso de la gent que m’envolta, si, reconec que pot sonar molt malament; però a vegades em canso dels amics, dels pares, del germà, de la tieta, dels companys de feina, però també de la gent que no conec, i em canso perquè sempre tinc la sensació que cedeixo, que acabo fent més jo que els altres.

Cedeixo quan miro d’anar ràpid posant la compra a les bosses quan estic a la caixa del súper (jo no vull córrer!), cedeixo quan vaig a ca la mama i em fa repetir quan ja li he dit que no (jo no tinc tanta gana!), cedeixo quan quedo amb un amic perquè em porti amb cotxe i prèviament he d’agafar combinació de metro i bus per arribar fins a casa seva (tu vas amb cotxe, apropa’t tu!!), cedeixo quan em veig a les tantes de la nit preparant documents de la feina (espereu-vos fins demà!!).

I així anar fent, sóc conscient que potser alguns dels exemples semblaran irracionals; no sé si sóc l’única que té la sensació que sempre sóc la que dóna més, la que sempre està disponible per a tot, la que mai diu que no… Però el que està clar és que no vull ser aquesta persona i això només depèn de mi, però… és complicat!

Mònica.

*No és el nom real.
>> Si vols dir la teva, escriu-nos un text de màxim 200 paraules (pots adjuntar vídeos i fotografies) a bricopsicologies@gmail.com

El megàfon: digues la teva!

Després d’una parada tècnica comencem amb una secció nova, es diu El megàfon i va aparèixer un dia sopant amb amics i parlant de blogs, alguns d’ells explicaven que a vegades els agradaria tenir un blog per escriure els seus pensaments, però que tampoc teníen la necessitat d’escriure-hi periòdicament, simplement anel·laven un espai on dir-hi la seva “com si et posessis enmig de la plaça catalunya amb un megàfon, diguessis el que penses o sents i marxessis”.

Així que, comença El megàfon, un espai on qualsevol pot expressar sentiments, emocions, anècdotes o el que sigui que tingui ganes de fer públic però a la vegada anònim, si vol.

Per fer arribar els vostres missatges heu d’enviar un text d’unes 200 paraules al correu: bricopsicologies@gmail.com, podeu adjuntar-hi una imatge o un vídeo, tots seran benvinguts*

*BricoPsicologies es reserva el dret a la no publicació del contingut si es considerés ofensiu o inadequat.