La feina que volem

La_feina_que volem
El món laboral és una jungla i en temps de crisi s’ha fet més perillosa encara.

Ens han fet agafar por a reflexionar “és aquesta la feina que vull fer? la feina a la qual vull dedicar gairebé tot el meu temps?“, i el pitjor és que si la resposta és “no“; hem agafat encara més por a decidir canviar, a posar-hi remei.

Què faríem si no tinguéssim por? Si decidíssim arriscar-nos? 

Probablement molts dirien “deixaria la feina, miraria què vull fer realment i posaria tots els meus esforços a fer allò que vull, que m’ompliria i em faria més feliç que el que tinc ara“.

Quan frenem la nostra rutina diària (temps de vacances, baixes laborals…) és quan potser veiem més clar tots aquests aspectes, i amb serenor, calma i perspectiva potser ens adonem que ens cal un canvi més gran que el que ens brinda un període de vacances.

Arriscar-se és arriscat (lògic), fa por. Però crec que ha arribat un punt que prefereixo en un futur dir “em vaig arriscar, ho vaig provar, vaig renunciar a certa estabilitat i em vaig llançar a intentar amb totes les meves forces a fer allò que em feia feliç, i deixar de fer allò que no m’omplia o, fins i tot, que em feia encara més infeliç“; i si després no funciona, després buscarem una alternativa.

Però crec que és preferible tenir el neguit, el vertigen, que provoca arriscar-se a sentir-se més ple, que el neguit que provoca l’estrès de seguir fent allò que “hem” de fer i no volem seguir fent.

Esdeveniments vitals estressants

Escala_Estres1
T. Holmes i R. Rahe (1967) van establir una escala d’esdeveniments vitals estressants que poden comportar una malaltia; van enumerar cada ítem i van establir les següents condicions, segons els esdeveniments de la persona en tot l’últim any:

  • Combinació d’ítems que sumaven + de 300: Alt risc de malaltia
  • Combinació d’ítems entre 150 i 299: Risc moderat de malaltia
  • Combinació d’ítems que sumaven menys de 150: Baix risc de malaltia

Es tracten de resultats orientatius, ja que cadascú respon d’una manera diferent als esdeveniments i tenim nivells de tolerància a l’estrès diferents. Aquesta és la taula per a adults que van establir:

Escala_Estres

Demà serà un altre dia

Dema_Sera_Un_Altre_Dia
Mentre dormim, a part de descansar, la química cerebral vinculada a l’estrès que s’ha activat durant el dia es desactiva; aquesta és la manera com el nostre cervell suavitza les experiències emocionals doloroses, o les oblida.

Matthew Walker, neurocientífic, ha realitzat diversos estudis relacionats i explica que les fases del somni en les quals hi ha activitat onírica ens proporcionen una forma de teràpia que elimina les “cantonades afilades” de les emocions que hem viscut durant el dia.

Així que, la propera vegada que passem un mal dia, el millor que podem fer és anar a dormir i, realment, demà serà un altre dia.

L’estrès, el cervell i el present

estres_cervell_present
El doctor Dharma Singh Khalsa explica quins són els efectes beneficiosos d’estar al moment present (no tenint el cap en pensaments del passat o del futur); Singh Khalsa expressa que el fet que la nostra ment estigui aquí i ara, li impedeix aquest diàleg intern que tenim (pràcticament sempre, conscient i inconscientment) i que provoca ansietat.

Quan aconseguim estar en el moment present s’inicia en el nostre cervell una resposta hipotalàmica integral que disminueix la resposta instintiva d’enfrontament o fugida. Aquest fet provoca un curtcircuit en l’activació innecessària del sistema nerviós simpàtic, que és el que causa l’estrès.

Així mateix, també contribueix a tenir un control molt més curós del nostre sistema nerviós.

Informació extreta del llibre “La meditación como medicina“, de Dharma Singh Khalsa. Editat en castellà per Luciérnaga.

La paràbola de les prioritats

Parabola Prioritats
Un expert en gestió del temps, en una conferència, va presentar als assistents un pot de vidre i una pila de pedres de la mida del puny i els va dir “Quantes pedres caben dins el pot?”; mentre els assistents s’ho rumiaven ell va anar col·locant pedres dins el pot fins a emplenar-lo. Els va preguntar “Està ple el pot ara?”, tots els assistents van assentir.

Llavors, l’home va treure de sota la taula una galleda amb grava, en va agafar una mica i la va tirar dins el pot de vidre, sacsejant-lo, i les pedretes van entrar al pot pels espais que havien deixat les pedres més grans. L’expert va tornar a preguntar “Està ple?”, aquesta vegada els assistents van dubtar.

Tot seguit, l’home va treure una bosseta de sorra i la va abocar dins el pot de vidre, va preguntar “I ara?”, tots van exclamar “No!”.

Va agafar un got d’aigua i el va abocar dins el pot de vidre.  En acabat, l’expert va preguntar “Què acabo de demostrar?”, un dels assistents va respondre “Que és igual com de plena estigui la nostra agenda, si ho intentes, sempre pots fer que hi cabin més coses”.

“No!”, va respondre l’expert, “El que això us ensenya és que si no poses les pedres grans al principi, després ja no hi cabran. Quines són les pedres grans a la teva vida? La família, la parella, els amics, els somnis, la salut…? No oblidis posar-les primer; la resta, ja trobarà el seu lloc…”.

Badall + Rialla = Relax instantani

Laurence Levasseur* ens dóna un bon consell express per relaxar-se en segons:

  1. Badallar: Força’t a badallar (a vegades simplement pensant en badallar arriba). Fes-ho unes quantes vegades.
  2. Riure: Potser al principi semblarà forçat, però és possible que acabis rient o somrient de veritat.

Relax Express

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

*50 ejercicios para combatir el estrés (Terapias Verdes)

La calma de la repetició

Consell _ Repetició

Si mai et trobes aclaparat, nerviós, preocupat o sobrepassat per una situació o per una persona, pensa en qualsevol tasca que requereixi repetició i fes-la: escombrar, doblegar papers, plegar la roba, rentar plats, fins i tot, si estàs a la feina, para i dedica cinc minuts a ordenar papers o endreçar el pot de llapis i bolígrafs i comptar quants en tens.

Les activitats repetitives desencadenen una resposta de relaxació corporal que redueix l’estrès i la tensió, sempre que les controlem i les decidim nosaltres.

Prova-ho!