Filosofies de vida

Sempre està bé tenir persones entusiastes a la vora, per sort, internet ens ajuda a apropar-nos a aquella gent que té les coses clares, que sap quins són els seus desitjos i objectius, i lluita per fer-los realitat.

Aquests són els de l’actor Will Smith, no tenen desperdici!

Anuncis

Què et defineix?

Ja fa dies que volta per la xarxa aquest vídeo motivacional de Lizzie Velásquez, una noia de 24 anys que va néixer amb una rara malaltia. Degut al seu aspecte, l’han tractat de monstre, s’han rigut d’ella, li han demanat que fes un favor a la humanitat i es disparés un tret…

Ella ha sabut agafar tot això, donar-li la volta, i oferir-nos una lliçó de fortalesa i valentia.

Maldat animal?

Maldat Animal
Fernando Noailles Olivé és un “xiuxiuador” de cavalls
; els coneix, els estima i treballa amb ells. Del seu llibre Sentir en podem extreure grans claus per viure el present. Parla dels éssers humans, del nostre comportament, però, lògicament, també parla de cavalls. I és curiós com a vegades comença a parlar d’animals i acaba parlant d’homes i viceversa. Potser en el fons no som tan diferents. Us en deixo una mostra:

“Tots els comportaments instintius del cavall, produïts per la por a ser capturats, ferits o matats, són interpretats amb molta freqüència com a maldat, com si el cavall vingués a atacar-nos, enlloc d’entendre que s’està defensant de nosaltres.

Una cosa és atacar i l’altra molt diferent és defensar-se.

Pel que fa a la meva experiència, tots i cadascun dels cavalls difícils y rebels, després de ser desbravats i domats, han resultat ser els més llestos, intel·ligents, astuts i tenien la resta de qualitats mentals que els feien més aptes per a resoldre situacions, crear comandaments, reflexes condicionats, i observo que amb els humans passa, en molts casos, quelcom similar.

La maldat no és un sentiment propi d’un animal, no existeix un animal que sigui naturalment dolent; podrà ser més aspre en el seu tracte, més difícil, més desconfiat, però no ho fa amb el sentiment de maldat tal i com el coneix i el sent l’ésser humà: amb una clara intenció de fer mal a l’altre. Si alguna vegada veiem un animal veritablement dolent, et puc assegurar que aquesta maldat la va aprendre de l’home”.

Síndrome de l’espectador

Sindrome Espectador
És possible que en algun moment de la vida t’hagi passat, el síndrome de l’espectador és un fenomen psicològic que explica que és menys provable que qualsevol persona intervingui en una situació d’emergència com més persones hi hagi presenciant-la.

Els primers estudis es van fer l’any 1968, per John Darley i Bibb Latané.

L’explicació és tristament aquesta: sempre s’assumeix que algú altre intervindrà i al final tothom s’absté d’intervenir; el cervell pensa “com més gent menys responsabilitat tinc”.

No intervenim per bloquejos, per vergonya d’equivocar-nos o que critiquin la nostra actuació o perquè pensem que hi deu haver algú més qualificat que nosaltres que podrà donar un cop de mà, o simplement per imitació: “si ningú està fent res és que no es deu poder fer res o que algú ja ha fet el que es podia fer”.

Un trist exemple és el cas de Kitty Genovese, que va ser apunyalada i violada durant mitja hora de nit en un barri, amb més de 30 testimonis que ho van presenciar des de casa seva i ningú va ser capaç de sortir o de trucar a la policia fins que ja era massa tard.

Una manera de reduir el síndrome de l’espectador en un moment d’emergència és dirigir-se a algú en concret, d’aquesta manera accentues la “responsabilitat” de fer alguna cosa en algú, i no en la multitud.

Dolor verbal

Dolor Verbal
Hi ha un tipus de persones que Bernardo Stamateas defineix com a agressiu verbal que es caracteritzen per ser: agressius, manipuladors, ambivalents, inestables i sarcàstics. Una bona descripció de com són aquest tipus de persones que recorren al maltractament psicològic la podem trobar en aquest breu paràgraf extret del llibre Gent tòxica de Ediciones B:

“Per norma, emet missatges confusos y converses difícils de mantenir. Un dia t’estima i al mateix instant t’odia. En un determinat moment podrà dir-te que ets la millor persona i la única amb qui pot comptar, i seguidament tractar-te d’inservible i incapaç. Així és com el manipulador et desestabilitza i et fa dubtar de les teves emocions cap a ell, fent-te perdre el control de la situació: un dia l’estimes i l’altre no l’entens.

Ell/a coneix molt bé l’impacte de les seves manipulacions i registra a la perfecció l’efecte dels seus crits. Sap que amb la seva violència verbal aconseguirà intimidar-te, despertant aquesta por que et fa tancar-te en tu mateix. Des d’aquesta posició, tot el que penses no podrà ser verbalitzat, i les teves emocions, juntament amb les teves paraules, quedaran aturades dins la boca i sospeses en els teus sentiments.”