Les meditacions de Marc Aureli

2014_05 meditacions_marc_aureli
Marc Aureli, l’emperador filòsof del segle II dC.

Pensaríem que les seves meditacions no ens serveixen, que estan desfasades en el nostre temps però… Gran descoberta d’un llibre i d’un personatge que no deixa de sorprendre i que arrenca un somriure a aquell que decideix apropar-se a les seves meditacions per l’actualitat dels seus raonaments.

Des de trenc d’alba digues-te a tu mateix: em trobaré amb un indiscret, un desagraït, un prepotent, un mentider, un envejós, un egoista.

La teva vida està circumscrita a un període de temps limitat. Si tu no l’aprofites per a asserenar-te, passarà i tu també passaràs, i ja no hi haurà una segona oportunitat.

Aureli, M.; Alberich, J. (trad.) i Tello, J. (ed.). (2008). Meditacions. Llibres de l’Índex: Barcelona.

Anuncis

Historietes d’aventures!

A casa sempre hem sigut de Reis, però aquest any una ajudanta del Pare Noel m’ha portat una petita joia! Es tracta d’un llibre de Liniers, “Macanudo 8“*.

El que sembla un còmic comú (per dir-ho d’alguna manera), està ple de petits descobriments que fan treure un somriure o una reflexió a qui ho llegeix.

Macanudo1 Macanudo2 Macanudo3

Gràcies Majo! Vull dir, Pare Noel! 😉

*Macanudo 8, de Liniers. Reservoir Books

Empenta

AraceliSegarra_Empenta
Aquesta setmana estic començant a descobrir el llibre de l’Araceli Segarra,  Ni tan alt ni tan difícil (La Galera). Tinc poc temps, i de moment només el puc llegir a l’autobús en el trajecte d’anada i de tornada a la feina. I m’està passant una cosa que feia temps que no em passava, desitjava que hi hagués trànsit, que el bus anés lent i parés a tots els semàfors, només per poder llegir una estoneta més!

I això és una sorpresa, no ho esperava gens, tampoc sabia què esperar d’aquest llibre, no sóc una gran excursionista (més aviat esporàdica i amateur total), i creia que això m’impediria empatitzar amb una persona que t’explica com puja la muntanya més alta del món… Però estava equivocada, està resultant fascinant!

Una de les primeres coses que m’ha captivat és el que l’Araceli explica com: L’empenta decisiva; “aquella mil·lèsima de segon que marca la diferència, quan dubtem entre fer o no fer una acció”. Segarra explica que hi ha uns factors decisius per l’empenta decisiva:

  1. L’experiència. Has estat altres vegades en aquesta situació i saps que pots tirar endavant.
  2. La il·lusió. Bàsicament la de la recompensa, el desig d’aconseguir-ho.
  3. Evitar l’auto-decepció. Saber que si no ho intentes, el primer decebut seràs tu.
  4. El convenciment. Creure que és possible.

Seguirem descobrint aquest llibre emocionant!

Segarra, A. (2013). Ni tan alt ni tan difícil. Barcelona: La Galera.

Dalai Lama i les persones fortes

Dalai Lama
¿I com, llavors, es converteix un mateix en un individu interiorment fort?

[…] Si estàs físicament fort, el cos pot resistir qualsevol malaltia, mentre que si tot el teu sistema immunitari està dèbil, fins i tot el més lleu trastorn extern pot causar-te innumerables problemes.

El mateix passa en el món de les emocions. Si els teus conceptes i idees bàsiques són fortes i es produeix una tragèdia en la teva vida, no hi ha dubte que aquesta t’afectarà emocionalment, et generarà infelicitat i frustració, però superaràs el trastorn amb facilitat gràcies a la teva actitud mental fonamental, a la teva força interior i espiritual.

[…] Obtenim un major coneixement no a través de la religió o la fe, sinó a través de la consciència, la qual ens ajuda a enfortir-nos interiorment.

[…] Les coses són relatives. Els esdeveniments no tenen una única causa o condició, sinó incomptables causes i condicions. Així doncs, quan succeeix alguna cosa dolenta, no pots atribuir-ho a un sol factor. Tot és interdependent.

Aquesta és una de les preguntes de Rajiv Mehrotra (deixeble personal de Dalai Lama), i la corresponent resposta del mateix Dalai Lama. Aquesta i moltes altres preguntes les podem trobar en el llibre “All you ever wanted to know from his holiness the Dalai Lama on Happiness, Life and Living” (Hay House, 2009).

Ha estat traduït al castellà per DeBolsillo amb el nom de “Dalai Lama, sobre la felicidad, la vida y cómo vivirla” (Random House Mondadori, 2010).

Què és el temps lliure?

Aquí teniu un text petit i deliciós extret del llibre infantil Tenir temps i perdre el temps, de Brigitte Labbé i Michel Puech (en català: editat per Cruïlla, traduït per Enric Tudó i il·lustrat per Jacques Azam).

Temps Lliure Jacques Azam

“<<Temps lliure>>. Una expressió curiosa! Vol dir que la resta del temps és <<temps no lliure>>, temps empresonat, temps reclòs, temps engabiat? Sí, naturalment; si no, no diríem pas <<temps lliure>>. I quina és la diferència entre <<temps lliure>> i <<temps no lliure>>?

El <<temps no lliure>> és un temps omplert per algú altre i no pas per nosaltres mateixos. Un temps durant el qual algú altre ha decidit què ens toca fer.

El temps lliure, doncs, és un temps que encara és buit, un temps per omplir, i que nosaltres mateixos hem d’ocupar. Un temps durant el qual decidirem què fer, sense demanar permís als altres.

Reconfigurant del cervell

A BricoPsicologies hem començat a llegir un llibre que promet molt, El cerebro del niño (Alba Editorial), escrit per Daniel J. Siegel, professor de psiquiatria, i Tina Payne Bryson, psicoterapeuta i consultora de pares.

No explicarem de què va el llibre per què l’acabem de començar, però tot i acabant-lo de començar, ja hi hem trobat coses interessantíssimes.

En la introducció expliquen una mica com funciona el cervell (neurones, connexions…); el nostre cervell es va modelant i canviant físicament al llarg de tota la vida, no només en la infantesa, no no, i aquí està el tema.

Què modela el nostre cervell? Les experiències; les experiències creen noves connexions al cervell que fa que aquest es vagi reconfigurant constantment. Evidentment, hi ha una part genètica i natural que s’encarrega de l’arquitectura bàsica del desenvolupament d’aquest, com diuen Siegel i Bryson (2012).

I què vol dir això? Doncs que no som esclaus del nostre cervell d’acord amb el que ens va passar en el passat, en la nostra infantesa, si no que sempre som a temps de reconfigurar-lo per ser més sans, més feliços.

Com es fa això? Ara ja haurem de seguir amb la lectura…

Cerebro Del Niño
J. Siegel, D. i P. Bryson, T. (2012). El cerebro del niño. Barcelona: Alba Editorial.

La inevitable mort

Inevitable Mort
Osho
, en el seu llibre “El libro de la vida y la muerte“, escriu interessants reflexions sobre perquè parlar de la mort s’ha convertit en un tabú (abans el tabú era el sexe, ara és la mort). Evitem parlar de la mort perquè ens fa por, creiem que si no en parlem, que si no hi pensem no existirà tant en la nostra vida. Però tard o d’hora i al llarg de la nostra vida ens hem d’enfrontar a la mort. El que sembla difícil és saber assumir que tard o d’hora morirem i moriran la gent que ens acompanya. Com més conscients siguem d’això més fàcilment podrem lidiar amb el dolor i valorarem i gaudirem de l’aquí i de l’ara que, al cap i a la fi, és en el que podem creure. Jo sóc només ara.

Què busca la gent en la religió? Déu? Perquè Déu? Què els garanteix Déu?

Segons paraules d’Osho: “Déu no és el centre de la cerca, el centre és la mort. Sense la mort no existiria la religió. La mort és la que fa que l’ésser humà busqui i indagui més enllà, a quelcom etern.” Es creu en Déu perquè és l’únic ésser que sabem que va ressuscitar, que va morir i va tornar a viure i això ens dóna un bri d’esperança potser, una fe en la persona que va aconseguir “no morir”, que va tenir una altra oportunitat.

“La mort ens encercla com un oceà encercla una illa, i l’illa pot quedar inundada en qualsevol moment. Els animals no són religiosos perquè no tenen consciència de la mort, no es poden concebre a ells mateixos morint.”

“Quan arribem profundament a la conclusió que si la mort arriba a tothom, llavors jo no puc ser una excepció, la vida no torna a ser la mateixa. Quin sentit té ser tant possessius si ens serà arrabassada? Per què tant disgust, angoixa i preocupació si la vida no durarà per sempre? Si la vida ha de marxar, acabarà marxant.”