Be mindful, my friend

BeMindfulMyFriend

És fascinant veure la plasticitat del cervell i com, practicant meditació, podem tenir un paper actiu en el seu modelatge i arribar a incrementar el nostre benestar i millorar la nostra qualitat de vida.

Britta Hölzel
Harvard Medical School

Anuncis

L’estrès, el cervell i el present

estres_cervell_present
El doctor Dharma Singh Khalsa explica quins són els efectes beneficiosos d’estar al moment present (no tenint el cap en pensaments del passat o del futur); Singh Khalsa expressa que el fet que la nostra ment estigui aquí i ara, li impedeix aquest diàleg intern que tenim (pràcticament sempre, conscient i inconscientment) i que provoca ansietat.

Quan aconseguim estar en el moment present s’inicia en el nostre cervell una resposta hipotalàmica integral que disminueix la resposta instintiva d’enfrontament o fugida. Aquest fet provoca un curtcircuit en l’activació innecessària del sistema nerviós simpàtic, que és el que causa l’estrès.

Així mateix, també contribueix a tenir un control molt més curós del nostre sistema nerviós.

Informació extreta del llibre “La meditación como medicina“, de Dharma Singh Khalsa. Editat en castellà per Luciérnaga.

Connectar ment i cos: la meditació

Connectar Cos Ment
Aquesta és un dels punts principals de la meditació: connectar ment i cos.

Estar-se 15 minuts asseguts en una postura còmoda i serena, tancar els ulls i concentrar-se només en la nostra respiració, així de senzill i així de difícil a la vegada; només si ho proves te’n adones de la facilitat que té la teva ment de divagar i divagar, ocupar-nos amb pensaments que consumeixen energia i arriben a esgotar-nos.

Practicant cada dia uns 10-15 minuts podem arribar a ser molt més conscients de nosaltres mateixos, de decidir quines són les preocupacions que volem resoldre i quines són banals i decidim que deixin de preocupar-nos, així mateix, després de la meditació ens sentim més serens i lúcids, amb la qual cosa podem arribar a reduir el nostre nivell d’estrès o d’ansietat.

Tot són avantatges: la meditació ajuda a reduir la pressió sanguínia, l’agressivitat, millora la memòria i el son, les nostres relacions personals i les activitats professionals; però no només això, un estudi de Sara Lazar pel Massachusetts General Hospital ha demostrat que meditar habitualment modifica, a llarg plaç, l’estructura física del cervell, augmentant el gruix de les àrees relacionades amb l’atenció i el processament  de percepcions sensorials.

Automotivació vital

Automotivacio Vital
“El que pensem varia la nostra biologia”, això diu Bruce Lipton, biòleg cel·lular nord-americà encarregat del descobriment que els nostres pensaments repercuteixen a les cèl·lules del cos, per tant, si podem arribar a modificar els nostres pensaments, les nostres creences, podem arribar a canviar la nostra vida i la nostra manera de veure les coses.

Aquells pensaments negatius que tens quan vas pel carrer, aquelles preocupacions abans d’adormir-te repercuteixen d’una manera directa en el teu benestar.

Si et dius a tu mateix que no podràs fer una cosa, segurament no podràs fer-la (o et costarà de fer) perquè tu mateix t’estaràs enviant aquest missatge i te l’acabaràs creient (i el teu cervell també) d’una manera inconscient, ja ho deia Henry Ford “Tant si creus que pots com si creus que no pots, tens raó”.

És complicat, sobretot al principi, ordenar al nostre cervell que aturi aquests pensament circulars que tenim al cap i que ens dificulten el nostre benestar; una tècnica que ajuda a exercir la ment en aquest sentit és la meditació, així que detectem un pensament negatiu hem d’aturar-nos, observar el pensament sense jutjar-lo, simplement observar-lo i deixar-lo passar, potser ens pot ajudar concentrar-nos en aquell moment en la nostra respiració, en la manera com estem respirant, sense mirar de modificar-la, simplement parar-li atenció.

Patrícia Ramírez, psicòloga del Betis Balonpié, ho explicar així: “les expectatives condicionen la manera de comportar-se i això és extrapolable a qualsevol faceta de la vida diària. Aquells que pensen que és possible aconseguir un objectiu, inverteixen més esforç en aconseguir-lo“.

{Cites extretes del suplement Es -nº 217- de La Vanguardia}

Estrès? No, gràcies

Estres No Gracies
Aquí tenim 25 maneres per mirar d’anar una mica menys estressats per la vida:

1. Lleva’t 15 minuts abans.
2. Prepara’t la roba la nit abans.
3. No confiis en la teva memòria, escriu les coses.
4. Fes un duplicat de claus.
5. Digues “no” més sovint.

6. Evita la gent negativa.
7. Demana ajuda per a tasques que no t’agraden.
8. Parteix tasques grans en porcions petites.
9. Mira els problemes com si fossin reptes.
10. Somriu més.

11. Creu en tu.
12. Visualitza’t en allò que vols aconseguir.
13. Desenvolupa sentit de l’humor.
14. Practica respirar lentament i conscientment.
15. Atura un mal hàbit.

16. Fes-ho avui.
17. Planta un arbre o una planta.
18. Tingues un pla B.
19. Coneix les teves limitacions i deixa que els altres les coneguin.
20. Fes exercici cada dia, per breu que sigui.

21. Arriba d’hora a la feina.
22. Deixa d’intentar “arreglar” la gent.
23. Dorm suficient.
24. Neteja un armari.
25. Mira com es pon el sol i es va fent fosc.

De la ment al cos

Segons els estudis de Mindfulness de Bob Stahl i Elisha Goldstein, la ment és la creadora, per intermediació de la intenció i el pensament, de la nostra felicitat i de la nostra infelicitat, de com ens sentim, de com ens veiem, fins i tot de quin aspecte tenim.

Reflexionem sobre aquesta seqüència de pensament extreta del llibre “Mindfulness para reducir el estrés, una guía práctica“, és una manera d’explicar com pot la nostra ment influir directament sobre el cos:

1. La intenció dóna forma als nostres pensaments i paraules.
2. El pensament i les paraules donen forma a les nostres accions.
3. El pensament, les paraules i les accions donen forma a la nostra conducta i actitud.
4. La conducta esculpeix la nostra expressió corporal.
5. L‘expressió corporal dóna forma al nostre caràcter.
6. El nostre caràcter cristal·litza el nostre aspecte.

Ment Cos