L’estrès, el cervell i el present

estres_cervell_present
El doctor Dharma Singh Khalsa explica quins són els efectes beneficiosos d’estar al moment present (no tenint el cap en pensaments del passat o del futur); Singh Khalsa expressa que el fet que la nostra ment estigui aquí i ara, li impedeix aquest diàleg intern que tenim (pràcticament sempre, conscient i inconscientment) i que provoca ansietat.

Quan aconseguim estar en el moment present s’inicia en el nostre cervell una resposta hipotalàmica integral que disminueix la resposta instintiva d’enfrontament o fugida. Aquest fet provoca un curtcircuit en l’activació innecessària del sistema nerviós simpàtic, que és el que causa l’estrès.

Així mateix, també contribueix a tenir un control molt més curós del nostre sistema nerviós.

Informació extreta del llibre “La meditación como medicina“, de Dharma Singh Khalsa. Editat en castellà per Luciérnaga.

Connectar ment i cos: la meditació

Connectar Cos Ment
Aquesta és un dels punts principals de la meditació: connectar ment i cos.

Estar-se 15 minuts asseguts en una postura còmoda i serena, tancar els ulls i concentrar-se només en la nostra respiració, així de senzill i així de difícil a la vegada; només si ho proves te’n adones de la facilitat que té la teva ment de divagar i divagar, ocupar-nos amb pensaments que consumeixen energia i arriben a esgotar-nos.

Practicant cada dia uns 10-15 minuts podem arribar a ser molt més conscients de nosaltres mateixos, de decidir quines són les preocupacions que volem resoldre i quines són banals i decidim que deixin de preocupar-nos, així mateix, després de la meditació ens sentim més serens i lúcids, amb la qual cosa podem arribar a reduir el nostre nivell d’estrès o d’ansietat.

Tot són avantatges: la meditació ajuda a reduir la pressió sanguínia, l’agressivitat, millora la memòria i el son, les nostres relacions personals i les activitats professionals; però no només això, un estudi de Sara Lazar pel Massachusetts General Hospital ha demostrat que meditar habitualment modifica, a llarg plaç, l’estructura física del cervell, augmentant el gruix de les àrees relacionades amb l’atenció i el processament  de percepcions sensorials.