Conflictes emocionals i càncer

Cancer_Conflictes_Emocionals
La gran web Ets el que menges va oferir una entrevista al cirurgià i oncòleg Joan Vidal-Jové, sobre la influència de l’alimentació i la gestió dels conflictes emocionals en el desenvolupament del càncer.

Us deixem aquí un petit tast, però recomanem intensament que llegiu la totalitat de l’entrevista aquí.

Els conflictes emocionals són un factor desencadenant del càncer.

L’ésser humà es nodreix físicament, emocionalment i essencialment.

La prevenció física del càncer, pel que fa a l’alimentació, passa per evitar un medi àcid, els tòxics i la inflamació, i elaborar els conflictes emocionals i prioritzar els nostres valors fonamentals.

La depuració és una eina fonamental.

Els àcids grassos essencials, els antioxidants (vitamina C) i la cúrcuma tenen un paper preeminent en la nutrició antitumoral.

Joan Vidal-Jové

Article “Els conflictes emocionals són un factor desencadenant de càncer” de Trinitat Gilbert. Extret de la web Ets el que menges, el 23 de desembre de 2012.

Anuncis

Relaxar el cos

Relaxar_el_cos
Presentem una tècnica de relaxació molt bona i fàcil per a relaxar el cos i ser conscient de les diferents parts, d’aquesta manera podrem detectar tensions, dolors o nervis d’una manera més acurada i, així, poder destensar i sentir-se millor!

  • Buscarem un lloc tranquil i còmode on seure
  • Evitarem distraccions (silenciar el mòbil, apagar aparells sorollosos…)
  • Anirem repassant les diferents parts del cos durant mig minut o 1 minut, en aquest ordre: 1. Mans i braços / 2. Nuca, espatlles i coll / 3. Ulls, celles i front / 4. Coll, llengua, llavis, maxil·lars i boca / 5. Pit i abdomen / 6. Cames, peus i glutis
  • Anirem tensant i destensant de manera alternada (Quan inspirem tensem, quan expirem destensem), podem moure les parts molt lentament per sentir aquesta tensió/destensió
  • Mirarem de sentir el pes dels músculs
  • Quan haguem relaxat totes les parts, mirarem d’evocar una escena tranquil·la i serena
  • Repàs mental de tots els grups de músculs que hem relaxat

Adaptació de la tècnica extreta de: Álava Reyes, M.J. (2003). La inutilidad del sufrimiento. La Esfera de los Libros: Madrid

La feina que volem

La_feina_que volem
El món laboral és una jungla i en temps de crisi s’ha fet més perillosa encara.

Ens han fet agafar por a reflexionar “és aquesta la feina que vull fer? la feina a la qual vull dedicar gairebé tot el meu temps?“, i el pitjor és que si la resposta és “no“; hem agafat encara més por a decidir canviar, a posar-hi remei.

Què faríem si no tinguéssim por? Si decidíssim arriscar-nos? 

Probablement molts dirien “deixaria la feina, miraria què vull fer realment i posaria tots els meus esforços a fer allò que vull, que m’ompliria i em faria més feliç que el que tinc ara“.

Quan frenem la nostra rutina diària (temps de vacances, baixes laborals…) és quan potser veiem més clar tots aquests aspectes, i amb serenor, calma i perspectiva potser ens adonem que ens cal un canvi més gran que el que ens brinda un període de vacances.

Arriscar-se és arriscat (lògic), fa por. Però crec que ha arribat un punt que prefereixo en un futur dir “em vaig arriscar, ho vaig provar, vaig renunciar a certa estabilitat i em vaig llançar a intentar amb totes les meves forces a fer allò que em feia feliç, i deixar de fer allò que no m’omplia o, fins i tot, que em feia encara més infeliç“; i si després no funciona, després buscarem una alternativa.

Però crec que és preferible tenir el neguit, el vertigen, que provoca arriscar-se a sentir-se més ple, que el neguit que provoca l’estrès de seguir fent allò que “hem” de fer i no volem seguir fent.

Fer només una cosa a la vegada

Fer_una_cosa_a_la_vegada
He passat 10 dies a l’hospital. Res greu, com deia el metge “gravedad 0”. He passat una operació. Tampoc greu, però m’he quedat adolorida per totes bandes. Avui m’han enviat a casa, a fer repòs, molt de repòs, res de fer esforços, ni anar ràpid.

Camino a poc a poc, respiro amb calma. He pensat que m’asseuria al sofà amb el portàtil al damunt; sembla molt fàcil la idea inicial “asseure’s al sofà amb el portàtil al damunt”, però de sobte he vist que comportava molts més moviments dels que havia pensat en en un principi…

De sobte he hagut de pensar en buscar els coixins correctes, lloc on reposar els peus, portàtil, carregador, telèfon i ampolla d’aigua a la vora, anar prèviament al bany per no haver d’aixercar-se després, deixar tot el necessari a l’abast, etc.

Però no ho he fet en un moment, com hagués fet abans, no; automàticament ho he intentat, però físicament el meu cos ha posat el fre.

He hagut de fer només una cosa a la vegada i prestar tot la meva atenció en aquella tasca per evitar els menys moviments amunt i avall del pis possibles i, a més a més, fer una parada després de cada moviment (buscar el carregador, trobar-lo, descansar; agafar-lo i buscar un allargador, descansar; connectar-lo, descansar…).

Un cop estava “asseguda al sofà amb el portàtil al damunt”, he tornat a posar el pilot automàtic: he encès l’ordinador i he obert 10 pestanyes a internet de tot de blogs i coses que segueixo i volia mirar i, per si fos poc, he engegat la música i he mirat el mòbil mentre esperava que es carreguessin totes les pàgines que havia obert.

I de sobte m’he atabalat. Massa informació, massa soroll, després d’estar 10 dies a l’hospital només fent una cosa a la vegada, allò m’ha atabalat. He apagat la música, he tancat pestanyes, he decidit ignorar els avisos de missatges que sentia al mòbil i només concentrar-me en una cosa a la vegada.

I per primera vegada després de molt de temps, he sentit la serenor d’anar a poc a poc, de posar tota la meva atenció en una sola cosa amb calma, molta calma, sense pensar en el què he fet ni en el que havia de fer després. I ha sigut fantàstic.

Dalai Lama i les persones fortes

Dalai Lama
¿I com, llavors, es converteix un mateix en un individu interiorment fort?

[…] Si estàs físicament fort, el cos pot resistir qualsevol malaltia, mentre que si tot el teu sistema immunitari està dèbil, fins i tot el més lleu trastorn extern pot causar-te innumerables problemes.

El mateix passa en el món de les emocions. Si els teus conceptes i idees bàsiques són fortes i es produeix una tragèdia en la teva vida, no hi ha dubte que aquesta t’afectarà emocionalment, et generarà infelicitat i frustració, però superaràs el trastorn amb facilitat gràcies a la teva actitud mental fonamental, a la teva força interior i espiritual.

[…] Obtenim un major coneixement no a través de la religió o la fe, sinó a través de la consciència, la qual ens ajuda a enfortir-nos interiorment.

[…] Les coses són relatives. Els esdeveniments no tenen una única causa o condició, sinó incomptables causes i condicions. Així doncs, quan succeeix alguna cosa dolenta, no pots atribuir-ho a un sol factor. Tot és interdependent.

Aquesta és una de les preguntes de Rajiv Mehrotra (deixeble personal de Dalai Lama), i la corresponent resposta del mateix Dalai Lama. Aquesta i moltes altres preguntes les podem trobar en el llibre “All you ever wanted to know from his holiness the Dalai Lama on Happiness, Life and Living” (Hay House, 2009).

Ha estat traduït al castellà per DeBolsillo amb el nom de “Dalai Lama, sobre la felicidad, la vida y cómo vivirla” (Random House Mondadori, 2010).

Reconfigurant del cervell

A BricoPsicologies hem començat a llegir un llibre que promet molt, El cerebro del niño (Alba Editorial), escrit per Daniel J. Siegel, professor de psiquiatria, i Tina Payne Bryson, psicoterapeuta i consultora de pares.

No explicarem de què va el llibre per què l’acabem de començar, però tot i acabant-lo de començar, ja hi hem trobat coses interessantíssimes.

En la introducció expliquen una mica com funciona el cervell (neurones, connexions…); el nostre cervell es va modelant i canviant físicament al llarg de tota la vida, no només en la infantesa, no no, i aquí està el tema.

Què modela el nostre cervell? Les experiències; les experiències creen noves connexions al cervell que fa que aquest es vagi reconfigurant constantment. Evidentment, hi ha una part genètica i natural que s’encarrega de l’arquitectura bàsica del desenvolupament d’aquest, com diuen Siegel i Bryson (2012).

I què vol dir això? Doncs que no som esclaus del nostre cervell d’acord amb el que ens va passar en el passat, en la nostra infantesa, si no que sempre som a temps de reconfigurar-lo per ser més sans, més feliços.

Com es fa això? Ara ja haurem de seguir amb la lectura…

Cerebro Del Niño
J. Siegel, D. i P. Bryson, T. (2012). El cerebro del niño. Barcelona: Alba Editorial.

I tu, coneixes els teus drets?

T’has trobat alguna vegada que has dit sí quan volies dir no? Que has anat a un lloc que en realitat no volies? Que has sentit que sempre erets tu el que cedies? Que has callat el que pensaves o senties per no ferir a ningú, i t’ha fet més mal això? Que no has preguntat el que volies preguntar? Que has respost coses que no volies respondre?

Els Teus Drets
Coneixes els teus drets? Aquí te’n deixo uns quants:

  • Tens dret a tenir les teves pròpies opinions.
  • Tens dret a canviar d’opinió, d’idea o creença.
  • Tens dret a equivocar-te.
  • Tens dret a expressar una crítica o demanar un aclariment.
  • Tens dret a intentar canviar el que no t’agrada.
  • Tens dret a demanar ajuda o demanar el que vols.
  • Tens dret a expressar el que sents.
  • Tens dret a ignorar els consells dels altres.
  • Tens dret a negar-te a alguna cosa que et proposin, a dir no sense sentir-te culpable.
  • Tens dret a voler estar sol/a quan els altres et volen veure.
  • Tens dret a no haver de justificar-te, ni a responsabilitzar-te dels altres.
  • Tens dret a no haver d’intuir els desitjos dels altres.
  • Tens dret a respondre, i a no respondre.
  • Tens dret a ser tractat dignament i amb respecte.
  • Tens dret que les teves necessitats siguin tan importants com les dels altres.
  • Tens dret a parar i reflexionar abans d’actuar.
  • Tens dret a fer menys.
  • Tens dret a fer més, a superar-se, encara que sigui superant als altres.
  • Tens dret a decidir què fas amb el teu temps, el teu cos i les teves propietats.
  • Tens dret a fer qualsevol cosa, mentre no vulneri els drets dels altres.
  • A vegades, tens dret a ser el primer.
  • Tens dret a tenir drets.