Veïns que discuteixen

Veins_discuteixen
Com que aquests dies estic de baixa, els matins els passo tranquil·lament llegint al llit, al sofà del menjador o al balcó. Tinc la sort de viure en un lloc silenciós, que dóna a dins l’illa de cases.

Però que sigui silenciós vol dir que se sent, a vegades, el que fan els veïns. I ja fa dies que gairebé cada matí se sent a una parella discutir. Normalment no es criden, però es parlen amenaçadorament, es critiquen, es perden el respecte, es desprecien i es burlen l’un de l’altre, es prohibeixen coses, es fan mil retrets, posen el fill com a excusa, s’insulten… I mai ho arreglen… 

Avui estava al llit llegint sobre l’empatia, el ficar-se a la pell de l’altre, sobre el fet d’intentar comprendre la persona que tens al davant, observar-li la postura i les expressions facials, entendre les necessitats de l’altre sense devaluar les d’un mateix, ser assertiu… I, de nou, els veïns s’han posat a discutir.

I m’han vingut al cap preguntes: S’estimen? Perquè no ho deixen córrer, per al fill? Perquè es necessiten econòmicament? Com permeten que l’altra persona els parli d’aquesta manera i perquè ells contesten de la mateixa o pitjor? Qui va començar? I el fill, és allà mentre discuteixen?

No sé les respostes, segur que si parlés amb ells hauria de fer un gran esforç d’empatia i paciència per a comprendre perquè alimenten aquesta situació un dia rere l’altre i no decideixen tallar en sec o, almenys, decidir canviar-ho.

Els 5 laments més comuns just abans de morir

Laments_abans_morir
Bronnie Ware ha estat molts anys treballant a cures paliatives, ha passat moltes hores amb gent a qui li quedava hores de vida.

De les converses que ha tingut amb tots ells se’n va fer un article a The Guardian i un llibre*, en els quals explicava els 5 laments més comuns que li expressava gent que estava a punt de morir:

      1. Tan de bo hagués tingut el coratge de viure una vida fidel a mi mateix, no la vida que els altres esperaven de mi. Aquest era el lament més comú de tots; veien que molts dels seus somnis no s’havien acomplert perquè van decidir fer o no fer certes coses; la salut et dóna una llibertat la qual molts pocs no ens n’adonem fins que ens falta.
      2. Tan de bo no hagués treballat tant. Un lament que provenia més dels homes que de les dones, es varen perdre la infantesa dels seus fills i la companyia de la seva parella.
      3. Tan de bo hagués tingut el coratge d’expressar els meus sentiments. Molta gent suprimeix o conté els seus sentiments per a mantenir la pau amb els altres, d’aquesta manera no esdevenen mai la persona que realment són; moltes malalties estan relacionades amb l’amargor i el ressentiment.
      4. Tan de bo hagués mantingut el contacte amb els meus amics. Molts no s’adonaven fins a l’últim moment dels beneficis de les belles amistats, havien estat tant ficats en les seves coses que no havien atès la gent que els envoltava, laments de no donar a l’amistat el temps i l’esforç que mereixa. Tothom troba a faltar els seus amics quan s’està morint.
      5. Tan de bo m’hagués permès ser feliç. Molts no s’adonen fins al final que ser feliç és una elecció; la por al canvi, el confort de la familiaritat en comptes de fer el que un desitja i vol, a fer més cas dels altres que a un mateix.

* Ware, B. (2012). The Top Five Regrets of the Dying: A Life Transformed by the Dearly Departing. Hay House: United States

Estar sol i en silenci

Sol_Silenci
Per diverses circumstàncies, ahir vaig estar pràcticament tot el dia sola, a casa, sense parlar amb ningú. No va ser fins les vuit del vespre que em vaig adonar d’aquest fet, que no havia parlat amb ningú d’una manera directa, m’explico, sí que m’havia comunicat per missatges amb diversa gent, però sense fer servir la veu.

Em vaig adonar que havia passat tot el dia amb mi mateixa, entretenint-me amb diverses coses (llibres, televisió -poqueta-, puzzles, rentadores, ordinador, cuinar, netejar, ordenar…), i que les havia fet en silenci; ni música, ni ràdio. Res.

Vaig pensar que creia que era la primera vegada que estava tot un dia pràcticament en silenci, només escoltant-me a mi i atenent a tot allò que anava fent. I és ben curiós, vaig notar que, durant tot el dia, havia tingut una sensació de pau, de serenitat, de no fer cap esforç per ningú més que per a mi, de no córrer per res ni per ningú, de fer les coses amb temps, pausadament. 

És possible que des de fora, aquesta sensació de passar el dia “sol” i en silenci, tiri una mica enrere (ens fa “por” estar sols?), però animo a tothom a provar-ho, a estar tot un dia amb un mateix, a escoltar-se i a regalar-se temps. És una experiència interessant.

Vocacions

Vocacio_Summa_Positiva
Hi havia no fa gaire, a tv3, un programa que es deia Summa Positiva (de Miquel Calçada -i Tatiana Sisquella-) que era i és una delícia; en cada un dels programes tractaven un tema i, en un d’aquests, parlaven de la vocació.

Us deixem aquí algunes de les reflexions més interessants que feien els col·laboradors. I vosaltres, sabeu quina és la vostra vocació? El vostre sentit vital? Aquestes reflexions potser us ajuden a cercar i a trobar-la:

“Què et mou a tu en aquest moment de la teva vida? Què trobes que ara seria necessari per a tu? Què et podria estimular? A través de preguntes podem anar desvetllant què ens passa una mica per dintre i què és el que hem de connectar aquí fora”

“Per trobar sentit a la vida, el primer que hem de fer és qüestionar-nos si estem fent allò que volem fer
“La passió és molt important per a motivar-se per a la vida, en la recerca del sentit, la passió és una condició necessària per a tot
“La realització i la plenitud, un la troba quan veu que fa un bé als altres”
“Podem viure sense vocació si per viure s’entén sobreviure”

Begoña Román, doctora en filosofia

Talent, passió, dedicació i sort, però una sort buscada, en tan que tu dediques aquest temps també trobes aquelles persones que et poden ajudar, que creuen en tu, que t’obren una porta i, quan te l’obren, tenir l’encert de saber passar per la porta”

Xavier Guix, psicòleg

“La vocació és una crida interior que no depèn de l’entorn, és una experiència interior d’allò que un ha de fer a la seva vida”

Francesc Torralba, filòsof i teòleg

“Ens podem sentir realitzats a través d’aquelles activitats que realment ens omplen, que per si mateixes ens agrada fer-les, tenen un cert component de repte, un cert component de desenvolupament personal i que, al final, d’alguna manera, donen un sentit al temps que hi has dedicat

Xavier Hernández, psicòleg i assessor

 

Indicis d’abús psicològic

Alerta_abus_psicologic
Avui enumerem algunes senyals que poden indicar abús psicològic:

  • Por. T’espanta el comportament de la teva parella, no saps com reaccionarà i et fa por preguntar-li o demanar-li coses
  • Acusacions sense sentit. Pot culpar-te de qualsevol cosa, fins i tot del temps que faci avui
  • Crits i perdons. És capaç de posar-se a cridar de sobte però a la vegada, pot ser que si li contestis acabi suplicant-te el teu perdó
  • Gelosia. Vol tenir controlat què fas i amb qui estàs, sempre té comentaris negatius de la gent amb qui vas
  • Crítiques i correccions. La teva parella està constantment remarcant-te allò que fas malament i et diu el que hauries de fer per millorar-ho; diu que ho fa per ajudar-te
  • Actitud confosa. A vegades pot ser exageradament carinyós i afectiu, però d’altres pot perjudicar-te sense previ avís
  • Autoestima baixa. Et diu com de poc vals fins al punt que acabes necessitant la seva aprovació per a tot, i si fas alguna cosa sense comentar-li t’ho retreu
  • Humiliacions públiques. Tendeix a criticar-te davant dels teus amics, menyprear-te o riure’s de tu
  • Manipulació i demandes irracionals. Acaba aconseguint que facis coses que no volies fer per mitjà del xantatge; acabaràs perdent la confiança en el teu judici fins al punt que creguis que no ets capaç de prendre decisions sense el seu consell
  • Tots a la teva contra. Intenta posar-te tothom en contra teva, d’aquesta manera, ningú et defensarà si decideixes rebel·lar-te
  • Aïllament. Mica en mica, mirarà d’aïllar-te del teu entorn, de manera que ell/a sigui la única persona a qui creguis que pots recórrer i l’única en qui pots confiar
  • Negació. Si li menciones que fa alguna cosa d’aquesta llista ho negarà rotundament, fins i tot pot dir-te que si ho fa és per tu

Adaptació del blog de la psicòloga Taís Pérez “Conectando neuronas” (taispd.com)