Veïns que discuteixen

Veins_discuteixen
Com que aquests dies estic de baixa, els matins els passo tranquil·lament llegint al llit, al sofà del menjador o al balcó. Tinc la sort de viure en un lloc silenciós, que dóna a dins l’illa de cases.

Però que sigui silenciós vol dir que se sent, a vegades, el que fan els veïns. I ja fa dies que gairebé cada matí se sent a una parella discutir. Normalment no es criden, però es parlen amenaçadorament, es critiquen, es perden el respecte, es desprecien i es burlen l’un de l’altre, es prohibeixen coses, es fan mil retrets, posen el fill com a excusa, s’insulten… I mai ho arreglen… 

Avui estava al llit llegint sobre l’empatia, el ficar-se a la pell de l’altre, sobre el fet d’intentar comprendre la persona que tens al davant, observar-li la postura i les expressions facials, entendre les necessitats de l’altre sense devaluar les d’un mateix, ser assertiu… I, de nou, els veïns s’han posat a discutir.

I m’han vingut al cap preguntes: S’estimen? Perquè no ho deixen córrer, per al fill? Perquè es necessiten econòmicament? Com permeten que l’altra persona els parli d’aquesta manera i perquè ells contesten de la mateixa o pitjor? Qui va començar? I el fill, és allà mentre discuteixen?

No sé les respostes, segur que si parlés amb ells hauria de fer un gran esforç d’empatia i paciència per a comprendre perquè alimenten aquesta situació un dia rere l’altre i no decideixen tallar en sec o, almenys, decidir canviar-ho.

L’estat d’enamorament

Breu apunt 01 _ Estat enamorament

“Té un punt antinòmic el fet d’intentar prolongar tota la vida un estat d'”excepció” com és el d’estar enamorats.

En aquest moment està apareixent un discurs amorós nou, que no pretén mantenir l’estat d’enamorament sinó prestigiar els hàbits del cor més sostenibles: les passions dolces, les petites felicitats quotidianes, la intensitat serena, l’alegria.

Hi ha una certa desmitificació de l’enamorament.”

José Antonio Marina
{Suplement ES, diari La Vanguardia, 24/11/2012}

Mitges taronges, taronges senceres

Mitjes Taronges Taronges Senceres
Hi ha tantes cançons d’amor que parlen de la nostra mitja taronja, del sense tu estic incomplet, sense tu no puc viure que sovint ens ho hem cregut. Hem cregut que això era amor, però no. No hi ha una única persona (per sort!) que pugui completar la nostra vida, com si la nostra vida sense algú fos incompleta. No som mitges taronges de ningú, som taronges senceres.

Segons escriu el psicoterapeuta José María Doria al llibre “Bricolatge emocional”: “Cada ésser humà és complet en ell mateix. És només quan som conscients que som una persona completa per nosaltres mateixos que podem prendre la decisió de viure la vida en companyia d’una altra taronja sencera”.

Si sabem qui som, com som i què volem, sabrem quin tipus de parella volem; per tant, tota relació comença per un mateix, tenint una bona autoestima a banda de les relacions que podem tenir.

Avaluar la compatibilitat amb l’altra persona seria un bon començament, Antoni Bolinches, psicòleg i sexòleg, ens dóna quatre punts importants de la parella:

1. Bona entesa sexual: Una parella no pot viure només amb el sexe però tampoc sense ell.
2. Caràcters compatibles: Un cop s’acabi la fase inicial d’enamorament s’ha de poder mantenir una bona entesa.
3. Escala similar de valors: Valors en comú per a una convivència més fàcil.
4. Projecte de vida conjunt: Compartir alguns plans, experiències i visions; remar en una mateixa direcció.

La psicoterapeuta Rebeca Alonso estableix 6 punts d’avaluació per a una relació de parella que ajuden a completar els anteriors:

1. Passió, atracció física.
2. Tractar-se amb respecte.
3. Tenir un compromís com a parella.
4. Projectes en comú i per separat.
5. Intimitat per explicar-se sentiments, emocions, etc.
6. Cuidar l’altre i a un mateix.

L’amor i l’autoestima

Cultivar Autoestima
Enrique Rojas* ja ho diu: “L’autoestima és el millor elixir de bellesa que existeix“. Està clar, una persona que se senti bé amb si mateixa, que s’agradi, té més confiança en ella mateixa i resulta més atractiva pels demés. Quan ens valorem a nosaltres (en la justa mesura, ni menys ni més que els altres), transmetem un missatge positiu que pot apreciar la gent amb qui estem.

En el llibre de Rojas per aprendre a ser optimistes (“No te rindas“) ens aconsella unes actituds les quals hauríem d’evitar per millorar o mantenir una bona autoestima:

· Evitar generalitzar. Deixar de banda el “No me’n surto mai”, “Sempre em passa això”, “No tinc mai sort”…
· Evitar filtrar negativament els esdeveniments. Posar èmfasi en allò positiu, allò que ens surt bé. Això ajudarà a que valorem més les nostres emocions positives que les negatives.
· Evitar autoacusar-nos. No torturar-nos si hem comès algun error o no torturar a ningú que n’hagi comès un.
· Evitar personalitzar els atacs. Si algú fa un comentari negatiu no té perquè estar relacionat amb nosaltres (si algú diu que no s’ho passa bé, no té perquè ser culpa nostra).
· Evitar reaccionar emocionalment. No jutjar-ho tot emocionalment perquè correrem el risc de sentir-nos ferits amb més facilitat i acabarem tenint més problemes de relació amb l’entorn.

*Enrique Rojas: Catedràtic de psiquiatria i psicologia mèdica, director de l’Instituto Español de Investigaciones Psiquiátricas de Madrid i president de la Fundació Rojas-Estapé.

Dolor verbal

Dolor Verbal
Hi ha un tipus de persones que Bernardo Stamateas defineix com a agressiu verbal que es caracteritzen per ser: agressius, manipuladors, ambivalents, inestables i sarcàstics. Una bona descripció de com són aquest tipus de persones que recorren al maltractament psicològic la podem trobar en aquest breu paràgraf extret del llibre Gent tòxica de Ediciones B:

“Per norma, emet missatges confusos y converses difícils de mantenir. Un dia t’estima i al mateix instant t’odia. En un determinat moment podrà dir-te que ets la millor persona i la única amb qui pot comptar, i seguidament tractar-te d’inservible i incapaç. Així és com el manipulador et desestabilitza i et fa dubtar de les teves emocions cap a ell, fent-te perdre el control de la situació: un dia l’estimes i l’altre no l’entens.

Ell/a coneix molt bé l’impacte de les seves manipulacions i registra a la perfecció l’efecte dels seus crits. Sap que amb la seva violència verbal aconseguirà intimidar-te, despertant aquesta por que et fa tancar-te en tu mateix. Des d’aquesta posició, tot el que penses no podrà ser verbalitzat, i les teves emocions, juntament amb les teves paraules, quedaran aturades dins la boca i sospeses en els teus sentiments.”