L’estrès, el cervell i el present

estres_cervell_present
El doctor Dharma Singh Khalsa explica quins són els efectes beneficiosos d’estar al moment present (no tenint el cap en pensaments del passat o del futur); Singh Khalsa expressa que el fet que la nostra ment estigui aquí i ara, li impedeix aquest diàleg intern que tenim (pràcticament sempre, conscient i inconscientment) i que provoca ansietat.

Quan aconseguim estar en el moment present s’inicia en el nostre cervell una resposta hipotalàmica integral que disminueix la resposta instintiva d’enfrontament o fugida. Aquest fet provoca un curtcircuit en l’activació innecessària del sistema nerviós simpàtic, que és el que causa l’estrès.

Així mateix, també contribueix a tenir un control molt més curós del nostre sistema nerviós.

Informació extreta del llibre “La meditación como medicina“, de Dharma Singh Khalsa. Editat en castellà per Luciérnaga.

La inevitable mort

Inevitable Mort
Osho
, en el seu llibre “El libro de la vida y la muerte“, escriu interessants reflexions sobre perquè parlar de la mort s’ha convertit en un tabú (abans el tabú era el sexe, ara és la mort). Evitem parlar de la mort perquè ens fa por, creiem que si no en parlem, que si no hi pensem no existirà tant en la nostra vida. Però tard o d’hora i al llarg de la nostra vida ens hem d’enfrontar a la mort. El que sembla difícil és saber assumir que tard o d’hora morirem i moriran la gent que ens acompanya. Com més conscients siguem d’això més fàcilment podrem lidiar amb el dolor i valorarem i gaudirem de l’aquí i de l’ara que, al cap i a la fi, és en el que podem creure. Jo sóc només ara.

Què busca la gent en la religió? Déu? Perquè Déu? Què els garanteix Déu?

Segons paraules d’Osho: “Déu no és el centre de la cerca, el centre és la mort. Sense la mort no existiria la religió. La mort és la que fa que l’ésser humà busqui i indagui més enllà, a quelcom etern.” Es creu en Déu perquè és l’únic ésser que sabem que va ressuscitar, que va morir i va tornar a viure i això ens dóna un bri d’esperança potser, una fe en la persona que va aconseguir “no morir”, que va tenir una altra oportunitat.

“La mort ens encercla com un oceà encercla una illa, i l’illa pot quedar inundada en qualsevol moment. Els animals no són religiosos perquè no tenen consciència de la mort, no es poden concebre a ells mateixos morint.”

“Quan arribem profundament a la conclusió que si la mort arriba a tothom, llavors jo no puc ser una excepció, la vida no torna a ser la mateixa. Quin sentit té ser tant possessius si ens serà arrabassada? Per què tant disgust, angoixa i preocupació si la vida no durarà per sempre? Si la vida ha de marxar, acabarà marxant.”