Veïns que discuteixen

Veins_discuteixen
Com que aquests dies estic de baixa, els matins els passo tranquil·lament llegint al llit, al sofà del menjador o al balcó. Tinc la sort de viure en un lloc silenciós, que dóna a dins l’illa de cases.

Però que sigui silenciós vol dir que se sent, a vegades, el que fan els veïns. I ja fa dies que gairebé cada matí se sent a una parella discutir. Normalment no es criden, però es parlen amenaçadorament, es critiquen, es perden el respecte, es desprecien i es burlen l’un de l’altre, es prohibeixen coses, es fan mil retrets, posen el fill com a excusa, s’insulten… I mai ho arreglen… 

Avui estava al llit llegint sobre l’empatia, el ficar-se a la pell de l’altre, sobre el fet d’intentar comprendre la persona que tens al davant, observar-li la postura i les expressions facials, entendre les necessitats de l’altre sense devaluar les d’un mateix, ser assertiu… I, de nou, els veïns s’han posat a discutir.

I m’han vingut al cap preguntes: S’estimen? Perquè no ho deixen córrer, per al fill? Perquè es necessiten econòmicament? Com permeten que l’altra persona els parli d’aquesta manera i perquè ells contesten de la mateixa o pitjor? Qui va començar? I el fill, és allà mentre discuteixen?

No sé les respostes, segur que si parlés amb ells hauria de fer un gran esforç d’empatia i paciència per a comprendre perquè alimenten aquesta situació un dia rere l’altre i no decideixen tallar en sec o, almenys, decidir canviar-ho.

Anuncis

I tu, coneixes els teus drets?

T’has trobat alguna vegada que has dit sí quan volies dir no? Que has anat a un lloc que en realitat no volies? Que has sentit que sempre erets tu el que cedies? Que has callat el que pensaves o senties per no ferir a ningú, i t’ha fet més mal això? Que no has preguntat el que volies preguntar? Que has respost coses que no volies respondre?

Els Teus Drets
Coneixes els teus drets? Aquí te’n deixo uns quants:

  • Tens dret a tenir les teves pròpies opinions.
  • Tens dret a canviar d’opinió, d’idea o creença.
  • Tens dret a equivocar-te.
  • Tens dret a expressar una crítica o demanar un aclariment.
  • Tens dret a intentar canviar el que no t’agrada.
  • Tens dret a demanar ajuda o demanar el que vols.
  • Tens dret a expressar el que sents.
  • Tens dret a ignorar els consells dels altres.
  • Tens dret a negar-te a alguna cosa que et proposin, a dir no sense sentir-te culpable.
  • Tens dret a voler estar sol/a quan els altres et volen veure.
  • Tens dret a no haver de justificar-te, ni a responsabilitzar-te dels altres.
  • Tens dret a no haver d’intuir els desitjos dels altres.
  • Tens dret a respondre, i a no respondre.
  • Tens dret a ser tractat dignament i amb respecte.
  • Tens dret que les teves necessitats siguin tan importants com les dels altres.
  • Tens dret a parar i reflexionar abans d’actuar.
  • Tens dret a fer menys.
  • Tens dret a fer més, a superar-se, encara que sigui superant als altres.
  • Tens dret a decidir què fas amb el teu temps, el teu cos i les teves propietats.
  • Tens dret a fer qualsevol cosa, mentre no vulneri els drets dels altres.
  • A vegades, tens dret a ser el primer.
  • Tens dret a tenir drets.

Fet o Opinió?

A vegades els comentaris de la gent afecten més del que voldríem, fins i tot més del que voldríem reconèixer. Us presento un esquema interessant que podeu fer mentalment davant una crítica o comentari d’algú, de manera que sapiguem donar la resposta més assertiva* possible.

L’explicació de tot plegat la donen les educadores coach Verónica de Andrés i Florencia Andrés (mare i filla) al llibre “Confianza Total”. “…tendim a expressar les nostres opinions com si fossin descripcions de la realitat, donant per fet que els demés veuen el mateix que nosaltres i anul·lant la possibilitat que opinin diferent. No podem evitar que els demés opinin sobre nosaltres (a vegades els judicis parlen més de la persona que els emet que de qui els rep)”.

La qüestió és que una opinió no pot ser veritable o falsa, sinó fundada o infundada i, d’acord amb la intenció de qui ens la diu, pot ser destructiva o constructiva.  S’ha d’arribar a poder expressar els fets com a fets i les opinions com a opinions (i no com a fets) i potser aquí està la complicació.

Com diuen les coach Andrés, “cada vegada que expressem la nostra opinió preguntem-nos, abans de dir res, si això que direm és bo, si és necessari, i si és veritable.

*Assertivitat: és la capacitat d’autoafirmar els propis drets, sense deixar-se manipular i sense manipular als demés [Olga Castanyer, del llibre “La asertividad, expresión de una sana autoestima“]