“Autoajuda” en 2 passos

Autoajuda 2 passos
Baixar de pes, augmentar l’autoestima, trobar parella, parlar en públic, tenir un matrimoni exitós…

Hi ha moltíssims llibres dedicats a tots aquests aspectes i més; ara corre per internet una imatge en què t’expliquen com resoldre’ls només en 2 passos. Ho hem trobat senzill, graciós, original i molt cert! Aquí els deixem:

BAIXAR DE PES
1. Tanca la boca
2. Posa’t a córrer

AUGMENTAR L’AUTOESTIMA
1. Estima’t tal com ets ara
2. Que et sigui igual el que pensin els altres

CREIXEMENT PERSONAL
1. Deixa de tenir-te llàstima
2. Deixa de donar la culpa als altres dels teus fracassos

SUPERACIÓ PERSONAL
1. Deixar de fer tonteries
2. Posa’t a treballar

AUTO-CURACIÓ
1. Perdona’t les tonteries que hagis fet
2. Perdona les tonteries dels altres

AUTO-CONEIXEMENT
1. Mira’t al mirall
2. Digues les veritats, encara que dolguin

– – – – –

TROBAR PARELLA
1. No hi ha gent a la mesura dels teus capritxos
2. Perd la por a estar sol

MATRIMONIS D’ÈXIT
1. No posis les banyes
2. Compleix amb les teves obligacions

– – – – –

ADMINISTRAR FINANCES
1. No gastis el que no tens
2. Deixa de demanar prestat

PARLAR EN PÚBLIC
1. No tinguis por a dir tonteries
2. Si ja n’has dit, segueix parlant

LIDERATGE
1. Demana les coses amb valentia
2. Posa un exemple

MILLORAR LA IMATGE
1. Banya’t, pentina’t, renta’t les dents
2. Posa’t dret

MODALS I ETIQUETA
1. Saluda
2. Tanca la boca quan masteguis

M’estimo?

Mestimo
Un dels aspectes més rellevants que es treballa en una teràpia és l’autoestima, l’amor que ens tenim a nosaltres mateixos. Perquè? Perquè quan tenim una bona autoestima tenim més confiança, no necessitem l’aprovació del nostre entorn perquè sabem el valor que tenim i, així, actuem més lliurement d’acord amb les nostres creences i pensaments.

En el llibre Les eines del bricolatge emocional* ens ofereixen tres principis per ajudar-nos a protegir la nostra autoestima:

  1. No justificar les nostres decisions davant dels altres.
  2. No demanar disculpes si no tenim la culpa.
  3. No exigir l’aprovació dels altres per les nostres accions.

* (VVAA, Columna Edicions 2010)

L’amor i l’autoestima

Cultivar Autoestima
Enrique Rojas* ja ho diu: “L’autoestima és el millor elixir de bellesa que existeix“. Està clar, una persona que se senti bé amb si mateixa, que s’agradi, té més confiança en ella mateixa i resulta més atractiva pels demés. Quan ens valorem a nosaltres (en la justa mesura, ni menys ni més que els altres), transmetem un missatge positiu que pot apreciar la gent amb qui estem.

En el llibre de Rojas per aprendre a ser optimistes (“No te rindas“) ens aconsella unes actituds les quals hauríem d’evitar per millorar o mantenir una bona autoestima:

· Evitar generalitzar. Deixar de banda el “No me’n surto mai”, “Sempre em passa això”, “No tinc mai sort”…
· Evitar filtrar negativament els esdeveniments. Posar èmfasi en allò positiu, allò que ens surt bé. Això ajudarà a que valorem més les nostres emocions positives que les negatives.
· Evitar autoacusar-nos. No torturar-nos si hem comès algun error o no torturar a ningú que n’hagi comès un.
· Evitar personalitzar els atacs. Si algú fa un comentari negatiu no té perquè estar relacionat amb nosaltres (si algú diu que no s’ho passa bé, no té perquè ser culpa nostra).
· Evitar reaccionar emocionalment. No jutjar-ho tot emocionalment perquè correrem el risc de sentir-nos ferits amb més facilitat i acabarem tenint més problemes de relació amb l’entorn.

*Enrique Rojas: Catedràtic de psiquiatria i psicologia mèdica, director de l’Instituto Español de Investigaciones Psiquiátricas de Madrid i president de la Fundació Rojas-Estapé.

Pre-Depre

pre_depre
La revista Psicología Práctica explicava en el seu nº 149 una de les moltes maneres de com s’arriba a la depressió.
El cas més típic de depressió és el cas en què aquesta dura molt de temps sense arribar a fer-se agut o greu, per detectar-la aquí tenim els primers símptomes que podem vigilar:

· Irritabilitat, negativitat.
· Menysprear aficions i projectes.
· Apatia, pessimisme.
· Augment progressiu del cansament.
· Avorriment del que abans ens agradava.
· Falta de concentració en allò que fem.
· Plor. A diari i per raons ínfimes.
· Pèrdua de l’amor propi i l’autoestima.
· Disminueixen les ganes de menjar, de mantenir relacions sexuals, de fer vida social.
· Insomni o, al contrari, somnolència.
· Tics físics (a les mans, a la postura corporal, etc.)

Això és una petita guia, pot ser que ens sentir deprimits unes hores o un parell de dies, això és totalment normal. El que convé detectar si aquests símptomes han esdevingut una rutina en el nostre dia a dia o d’algú del nostre voltant, aquí és on hauríem de pensar en actuar.

Procrastinaquè?

Imaginem-nos la situació: M’han donat dos dies per entregar un projecte, jo penso que el puc fer en un parell d’hores, així que de moment no m’hi poso, de fet, em llevaré demà ben d’hora per tenir-lo fet abans de les 10 i així poder anar al gimnàs, arriba l’endemà, sona el despertador a les 7 i penso “no sé perquè l’he posat tan d’hora, el posaré a les 8, faré el projecte en un moment”, a les 8 m’aixeco, vaig al lavabo abans d’encendre l’ordinador, em miro al mirall i penso “hauria d’anar a la perruqueria, estic cansada del tall que porto”, engego l’ordinador però, abans de posar-me amb el projecte busco a google si trobo algun tall de cabell d’una famosa que em pugui quedar bé, veig que m’estic despistant, he de fer el projecte, però ja que encara no he començat miraré un moment el facebook i aquell blog que m’agrada, m’adono que són les 9.30, ara ja no em dóna temps d’anar al gimnàs, em poso a fer el projecte però la taula està plena de coses, ho endreço i apareix pols, vaig a buscar un drap a la cuina i penso “uf, quina gana, encara no he esmorzat”, potser que em vesteixi amb un moment i vaig a fer un cafè ràpid al bar del davant, arribo al bar i em poso 3/4 d’hora a llegir el diari, pujo a casa, vaig a endreçar el drap de la pols però penso que ja que el tinc a la mà netejaré una mica aquelles lleixes, total, el projecte és per demà, puc dinar primer, després mirar una miqueta la sèrie aquella, fer una migdiada i després posar-me amb el projecte….. I així fins que sigui inevitable haver-lo de fer.

Doncs això és la procrastinació: L’acció o l’hàbit de postergar activitats o situacions que hauríem d’atendre substituint-les per altres activitats més irrellevants, fàcils i agradables.

No es tracta d’un problema de gestió del temps, el procrastinador sap perfectament el que hauria d’estar fent però, tot i així, ho posterga.
Perquè? Podria ser per 3 motius:

1. Per evasió. Quan s’evita començar una tasca per por al fracàs (és un problema d’autoestima).
2. Per activació. Quan es posterga una tasca fins que ja no hi ha més remei que fer-la (problema contrari a l’anterior)
3. Per indecisió. Típic de persones indecises que intenten realitzar la tasca però es perden en pensar la millor manera de fer-ho sense arribar a prendre una decisió.

A vegades se solapen 2 o 3 motius en una persona el que dificulta encara més començar i sobretot acabar la tasca. Saber detectar els nostres motius podria ser el principi per superar la nostra procrastinació.

Alguns punts que ens podrien ajudar a millorar:

· Busca la manera de Voler fer la tasca, i no d’Haver-la de fer.
· Si és una tasca gran, divideix-la en parts.
· Prou mentides, prou excuses, no existeixen, te les inventes tu.
· Els altres són els que ho pagaran (al final hauràs de cancel·lar coses que sí que volies fer, només per acabar la tasca)
· Si és una tasca complexa no busquis la perfecció a la primera.

Fet o Opinió?

A vegades els comentaris de la gent afecten més del que voldríem, fins i tot més del que voldríem reconèixer. Us presento un esquema interessant que podeu fer mentalment davant una crítica o comentari d’algú, de manera que sapiguem donar la resposta més assertiva* possible.

L’explicació de tot plegat la donen les educadores coach Verónica de Andrés i Florencia Andrés (mare i filla) al llibre “Confianza Total”. “…tendim a expressar les nostres opinions com si fossin descripcions de la realitat, donant per fet que els demés veuen el mateix que nosaltres i anul·lant la possibilitat que opinin diferent. No podem evitar que els demés opinin sobre nosaltres (a vegades els judicis parlen més de la persona que els emet que de qui els rep)”.

La qüestió és que una opinió no pot ser veritable o falsa, sinó fundada o infundada i, d’acord amb la intenció de qui ens la diu, pot ser destructiva o constructiva.  S’ha d’arribar a poder expressar els fets com a fets i les opinions com a opinions (i no com a fets) i potser aquí està la complicació.

Com diuen les coach Andrés, “cada vegada que expressem la nostra opinió preguntem-nos, abans de dir res, si això que direm és bo, si és necessari, i si és veritable.

*Assertivitat: és la capacitat d’autoafirmar els propis drets, sense deixar-se manipular i sense manipular als demés [Olga Castanyer, del llibre “La asertividad, expresión de una sana autoestima“]