Veïns que discuteixen

Veins_discuteixen
Com que aquests dies estic de baixa, els matins els passo tranquil·lament llegint al llit, al sofà del menjador o al balcó. Tinc la sort de viure en un lloc silenciós, que dóna a dins l’illa de cases.

Però que sigui silenciós vol dir que se sent, a vegades, el que fan els veïns. I ja fa dies que gairebé cada matí se sent a una parella discutir. Normalment no es criden, però es parlen amenaçadorament, es critiquen, es perden el respecte, es desprecien i es burlen l’un de l’altre, es prohibeixen coses, es fan mil retrets, posen el fill com a excusa, s’insulten… I mai ho arreglen… 

Avui estava al llit llegint sobre l’empatia, el ficar-se a la pell de l’altre, sobre el fet d’intentar comprendre la persona que tens al davant, observar-li la postura i les expressions facials, entendre les necessitats de l’altre sense devaluar les d’un mateix, ser assertiu… I, de nou, els veïns s’han posat a discutir.

I m’han vingut al cap preguntes: S’estimen? Perquè no ho deixen córrer, per al fill? Perquè es necessiten econòmicament? Com permeten que l’altra persona els parli d’aquesta manera i perquè ells contesten de la mateixa o pitjor? Qui va començar? I el fill, és allà mentre discuteixen?

No sé les respostes, segur que si parlés amb ells hauria de fer un gran esforç d’empatia i paciència per a comprendre perquè alimenten aquesta situació un dia rere l’altre i no decideixen tallar en sec o, almenys, decidir canviar-ho.

Enfadar-se

Enfadar-se
L’enuig és una reacció de disgust intens, provocada per una situació
 que jutgem com inacceptable, injusta o inconvenient. També és un indicador que ens estan ferint, que algú està violant els nostres drets o que les nostres necessitats i desitjos no estan essent satisfetes*.

El que hem de fer no és reprimir l’enuig, però tampoc deixar-lo anar de manera desenfrenada, hem de trobar un terme mig i per això cal conèixer les nostres necessitats i sentiments i aprendre a verbalitzar-les, aprendre a gestionar el conflicte ja que, quan la ment no sap com gestionar el conflicte, el cos se’n ressenteix de retruc (dolors musculars, mals de cap, insomni…).

És important deixar passar l’escalfament del moment de l’enuig per poder així parlar amb calma, sense amenaces ni insults, però sabent quines són les nostres necessitats.

* Harriet Goldhor Lerner. Psicòloga clínica
Extret de l’edició espanyola de la revista Psychologies

Crisi de sexualitat

Crisi_sexualitat
La sexualitat és una esfera més de la nostra vida, així doncs, com totes les altres “esferes” aquesta també pot veure’s afectada per l’estrès o l’ansietat, és per això que, expressar els nostres sentiments i les nostres preocupacions, sobretot amb la parella i cuidar la intimitat pot ajudar a millorar una crisi de sexualitat.

La comunicació és la clau.

Cal saber el que ens demana el nostre cos, saber-ne els bloqueigs i els desitjos, perquè un cop puguem desxifrar-nos a nosaltres mateixos sabrem comunicar-ho a la persona que tinguem al davant.

Impossible No comunicar

Comunicacio No Verbal

S’ha dit moltes vegades que no només es comunica amb les paraules, però, som realment conscients d’això?

Un estudi del professor de psicologia Albert Mehrabian estableix uns tant per cents ben sorprenents!
Comunicacio No Verbal
És per això que sovint algú ens pregunta “què et passa?” sense que haguem manifestat verbalment cap tipus de malestar; a vegades és una resposta amb un to estrany el que demostra que hi ha alguna cosa; no lliga el què s’està dient amb el com s’està dient; la nostra actitud corporal parla per si sola.

És molt interessant fer aquest exercici al metro, per exemple, on podem observar tranquil·lament a dues persones parlar, i, sense saber què diuen, intentar endevinar de què parlen, quina relació hi pot haver entre elles segons com es miren, com es col·loquen (són família? amics? parella? es cauen bé?…), a veure què descobrim!