Depressió

Depressio

La depressió és una malaltia, no és una actitud que es pugui canviar o un estat d’ànim del qual podem sortir sense més ni més. En la nostra societat hem arribat a un punt que quan ens  sentim tristos o desmotivats diem “estic depre“. Però la depressió és més que això. Aquests en són alguns símptomes:

  • Tenir sentiments de culpa o d’inutilitat
  • Sentir-se irritable o inquiet
  • Pèrdua d’interès per activitats que abans disfrutava
  • Sensació de cansament constant
  • Problemes de concentració, per recordar detalls o prendre decisions
  • Insomni o, tot el contrari, possibilitat de dormir molt de temps
  • Menjar excessivament o perdre l’apetit
  • Pensaments relacionats amb la mort
  • Dolors i malestars persistents (mals de cap, problemets digestius…)

No cal tenir tots els símptomes però sí la majoria, en aquest cas podem anar al metge de capçalera perquè ens acabi de fer un diagnòstic i poguem començar a posar-hi remei amb psicoteràpia, medicació o ambdues coses.

La llum del sol

Llum Sol
El sol, i la llum solar sempre s’ha relacionat amb la vida, amb tot allò bo, en contraposició amb la foscor, les tenebres; per exemple, Siddhartha Gautama anomena “il·luminació” a aquell estat de comprensió profunda de la realitat, del coneixement i del món.

És ben sabut que molta gent experimenta, durant els mesos freds, quan la llum solar és més baixa i més dèbil, un decaïment anímic anomenat “depressió estacional“. Fins i tot la gent que treballa en llocs sense accés a llum natural i que, per tant, es passa tot el dia sense veure el cel, la llum, pot experimentar aquesta sensació de depressió.

Hi ha maneres de pal·liar-ne els efectes, sortir a passejar i estar-se fora de casa, aprofitant les hores de llum (encara que no hi hagi sol) sembla la més evident; també ajudarà mantenir una vida sana tan física com alimentària; intentar no anar a dormir molt tard i així llevar-se més d’hora farà que el nostre cos s’adapti millor a l’entorn i als cicles de llum-foscor i, d’aquesta manera, anar compassats.

Els beneficis del Perdó

Segons la doctora en psicologia D.Cirincione el perdó és la clau de la felicitat, el vehicle per a canviar les nostres percepcions i deixar anar les nostres pors, judicis i ofenses.

En el llibre ja esmentat de les coach Florencia i Verónica de Andrés ens parlen d’un article del doctor Jampolsky que explica: “avui dia existeix suficient evidència científica que prova que quan no perdonem y seguim enfadats, podem perjudicar la nostra salut, el nostre sistema immunològic i fins i tot cada òrgan del nostre cos.” Jampolsky considera que l’estrès produït per les rancúnies acumulades pot disparar o agreujar problemes com mals de cap i d’esquena, úlceres, arrugues i debilitament del sistema immunològic, amb més predisposició a refredats, grips i altres infeccions, en definitiva, no perdonar ens fa envellir. De fet, el Dr. Carl Simon que treballa en la remissió del càncer, ha observat que la tendència a romandre ressentit i la incapacitat de perdonar estan vinculades amb un augment del risc de càncer.

El contrari del perdó és el ressentiment, aquest és el dolor emocional no resolt que impedeix que curem la ferida. Perdonar no significa validar o estar d’acord amb el comportament de l’altre persona, perdonar és simplement superar l’enuig, resoldre aquest dolor emocional i acabar veient que tots som igual d’imperfectes.

Perdonar significa deixar de desitjar que el passat sigui diferent; perdonant no contaminem el present amb experiències doloroses del passat. El perdó augmenta l’autoestima i disminueix l’ansietat i la depressió. Al cap i a la fi, potser hauríem de plantejar-nos que perdonar no és un fet tan altruista sinó que beneficia físicament i emocional a la persona que perdona ja que elimina els seus sentiments negatius que el perjudiquen només a ell. Perdonar té un efecte bumerang que fa que s’enforteixi el benestar tan del perdonat com del que perdona.

Pre-Depre

pre_depre
La revista Psicología Práctica explicava en el seu nº 149 una de les moltes maneres de com s’arriba a la depressió.
El cas més típic de depressió és el cas en què aquesta dura molt de temps sense arribar a fer-se agut o greu, per detectar-la aquí tenim els primers símptomes que podem vigilar:

· Irritabilitat, negativitat.
· Menysprear aficions i projectes.
· Apatia, pessimisme.
· Augment progressiu del cansament.
· Avorriment del que abans ens agradava.
· Falta de concentració en allò que fem.
· Plor. A diari i per raons ínfimes.
· Pèrdua de l’amor propi i l’autoestima.
· Disminueixen les ganes de menjar, de mantenir relacions sexuals, de fer vida social.
· Insomni o, al contrari, somnolència.
· Tics físics (a les mans, a la postura corporal, etc.)

Això és una petita guia, pot ser que ens sentir deprimits unes hores o un parell de dies, això és totalment normal. El que convé detectar si aquests símptomes han esdevingut una rutina en el nostre dia a dia o d’algú del nostre voltant, aquí és on hauríem de pensar en actuar.

Mindfulness (o atenció plena)

A la revista Redes nº 22 apareix un article de José Andrés Rodríguez on parlen de les meravelles de la meditació mindfulness. I què és la meditació mindfulness? La introducció de l’article ho explica prou bé:

“En silenci, amb les cames creuades y l’esquena recta, deixar passar qualsevol pensament, prendre consciència plena de la respiració”

Aquest seria un bon començament però, perquè hauríem de fer meditació mindfulness?
Doncs resulta que a part de ser una experiència espiritual i psicològica a més a més permet modelar el cervell.

Al Psychiatry Research 2010 va aparèixer un estudi fet a l’Hospital General de Massachusetts sobre els efectes de la meditació al cervell on demostraven l’eficàcia de la meditació mindfulness en la lluita contra la depressió, els trastorns d’ansietat, dolors crònics i d’altres mals com l’estrès.

L’article de Redes segueix explicant els canvis en la matèria gris del cervell (la que “conté” els cossos de les neurones), la meditació permet muscular àrees del cervell que sustenten funcions intel·lectuals com la memòria i l’aprenentatge i per si fos poc, contribueix en la regulació de les emocions. La meditació fa canviar el cervell, amb la qual cosa, aquests canvis, aquests beneficis psicològics i cognitius de la meditació es mantenen en el temps.