Aquest roser no es diu Roser, es diu Resiliència.
Vam comprar la Resiliència per 3€, era un roser petit, amb tot de roses a punt de sortir; però que no van sortir mai.
Després d’unes setmanes d’anar-la regant, es va començar a pansir, a assecar-se, i no revifava, no sabíem perquè. Quan l’estàvem a punt de perdre, tot sec, vam descobrir el motiu, l’aigua que li tiràvem no arribava a les arrels perquè es quedava al test, difícil d’explicar en paraules.
Vam canviar-la de test, començava a agafar l’aigua, però semblava que era massa tard, estava tota seca, se li van començar a caure les fulles, i totes les roses que estaven a punt de sortir van anar caient una darrere l’altra, allò pintava malament…
Però la Resiliència va aguantar, de mica en mica s’anaven veient algunes fulles que resistien, alguna branca que sortia, brots verds; el nostre roser petit s’estava fent gran, i el test se li estava fent petit; vam canviar-la de test, vam canviar-la a un lloc millor, li vam donar algunes vitamines, li parlàvem algunes vegades, l’acariciàvem (la meva àvia diu que a les plantes se les ha de parlar i acariciar dolçament), i així va anar creixent.
I ahir ho vam veure, un petit “projecte de rosa” estava sortint a dalt de tot, amb força, i és fantàstic, la Resiliència fa honor al seu nom, i és que resiliència és la capacitat de sobreposar-se a les dificultats, als contratemps, i sortir-ne enfortit.
És el nom perfecte per al nostre roser.
{Enllaç interessant: http://www.resiliencia.cat/resiliencia/De_que_parlem.html }
BricoPsicologies 