La inevitable mort

Inevitable Mort
Osho
, en el seu llibre “El libro de la vida y la muerte“, escriu interessants reflexions sobre perquè parlar de la mort s’ha convertit en un tabú (abans el tabú era el sexe, ara és la mort). Evitem parlar de la mort perquè ens fa por, creiem que si no en parlem, que si no hi pensem no existirà tant en la nostra vida. Però tard o d’hora i al llarg de la nostra vida ens hem d’enfrontar a la mort. El que sembla difícil és saber assumir que tard o d’hora morirem i moriran la gent que ens acompanya. Com més conscients siguem d’això més fàcilment podrem lidiar amb el dolor i valorarem i gaudirem de l’aquí i de l’ara que, al cap i a la fi, és en el que podem creure. Jo sóc només ara.

Què busca la gent en la religió? Déu? Perquè Déu? Què els garanteix Déu?

Segons paraules d’Osho: “Déu no és el centre de la cerca, el centre és la mort. Sense la mort no existiria la religió. La mort és la que fa que l’ésser humà busqui i indagui més enllà, a quelcom etern.” Es creu en Déu perquè és l’únic ésser que sabem que va ressuscitar, que va morir i va tornar a viure i això ens dóna un bri d’esperança potser, una fe en la persona que va aconseguir “no morir”, que va tenir una altra oportunitat.

“La mort ens encercla com un oceà encercla una illa, i l’illa pot quedar inundada en qualsevol moment. Els animals no són religiosos perquè no tenen consciència de la mort, no es poden concebre a ells mateixos morint.”

“Quan arribem profundament a la conclusió que si la mort arriba a tothom, llavors jo no puc ser una excepció, la vida no torna a ser la mateixa. Quin sentit té ser tant possessius si ens serà arrabassada? Per què tant disgust, angoixa i preocupació si la vida no durarà per sempre? Si la vida ha de marxar, acabarà marxant.”

Els beneficis del Perdó

Segons la doctora en psicologia D.Cirincione el perdó és la clau de la felicitat, el vehicle per a canviar les nostres percepcions i deixar anar les nostres pors, judicis i ofenses.

En el llibre ja esmentat de les coach Florencia i Verónica de Andrés ens parlen d’un article del doctor Jampolsky que explica: “avui dia existeix suficient evidència científica que prova que quan no perdonem y seguim enfadats, podem perjudicar la nostra salut, el nostre sistema immunològic i fins i tot cada òrgan del nostre cos.” Jampolsky considera que l’estrès produït per les rancúnies acumulades pot disparar o agreujar problemes com mals de cap i d’esquena, úlceres, arrugues i debilitament del sistema immunològic, amb més predisposició a refredats, grips i altres infeccions, en definitiva, no perdonar ens fa envellir. De fet, el Dr. Carl Simon que treballa en la remissió del càncer, ha observat que la tendència a romandre ressentit i la incapacitat de perdonar estan vinculades amb un augment del risc de càncer.

El contrari del perdó és el ressentiment, aquest és el dolor emocional no resolt que impedeix que curem la ferida. Perdonar no significa validar o estar d’acord amb el comportament de l’altre persona, perdonar és simplement superar l’enuig, resoldre aquest dolor emocional i acabar veient que tots som igual d’imperfectes.

Perdonar significa deixar de desitjar que el passat sigui diferent; perdonant no contaminem el present amb experiències doloroses del passat. El perdó augmenta l’autoestima i disminueix l’ansietat i la depressió. Al cap i a la fi, potser hauríem de plantejar-nos que perdonar no és un fet tan altruista sinó que beneficia físicament i emocional a la persona que perdona ja que elimina els seus sentiments negatius que el perjudiquen només a ell. Perdonar té un efecte bumerang que fa que s’enforteixi el benestar tan del perdonat com del que perdona.

Dolor verbal

Dolor Verbal
Hi ha un tipus de persones que Bernardo Stamateas defineix com a agressiu verbal que es caracteritzen per ser: agressius, manipuladors, ambivalents, inestables i sarcàstics. Una bona descripció de com són aquest tipus de persones que recorren al maltractament psicològic la podem trobar en aquest breu paràgraf extret del llibre Gent tòxica de Ediciones B:

“Per norma, emet missatges confusos y converses difícils de mantenir. Un dia t’estima i al mateix instant t’odia. En un determinat moment podrà dir-te que ets la millor persona i la única amb qui pot comptar, i seguidament tractar-te d’inservible i incapaç. Així és com el manipulador et desestabilitza i et fa dubtar de les teves emocions cap a ell, fent-te perdre el control de la situació: un dia l’estimes i l’altre no l’entens.

Ell/a coneix molt bé l’impacte de les seves manipulacions i registra a la perfecció l’efecte dels seus crits. Sap que amb la seva violència verbal aconseguirà intimidar-te, despertant aquesta por que et fa tancar-te en tu mateix. Des d’aquesta posició, tot el que penses no podrà ser verbalitzat, i les teves emocions, juntament amb les teves paraules, quedaran aturades dins la boca i sospeses en els teus sentiments.”