Crisi de sexualitat

Crisi_sexualitat
La sexualitat és una esfera més de la nostra vida, així doncs, com totes les altres “esferes” aquesta també pot veure’s afectada per l’estrès o l’ansietat, és per això que, expressar els nostres sentiments i les nostres preocupacions, sobretot amb la parella i cuidar la intimitat pot ajudar a millorar una crisi de sexualitat.

La comunicació és la clau.

Cal saber el que ens demana el nostre cos, saber-ne els bloqueigs i els desitjos, perquè un cop puguem desxifrar-nos a nosaltres mateixos sabrem comunicar-ho a la persona que tinguem al davant.

Esdeveniments vitals estressants

Escala_Estres1
T. Holmes i R. Rahe (1967) van establir una escala d’esdeveniments vitals estressants que poden comportar una malaltia; van enumerar cada ítem i van establir les següents condicions, segons els esdeveniments de la persona en tot l’últim any:

  • Combinació d’ítems que sumaven + de 300: Alt risc de malaltia
  • Combinació d’ítems entre 150 i 299: Risc moderat de malaltia
  • Combinació d’ítems que sumaven menys de 150: Baix risc de malaltia

Es tracten de resultats orientatius, ja que cadascú respon d’una manera diferent als esdeveniments i tenim nivells de tolerància a l’estrès diferents. Aquesta és la taula per a adults que van establir:

Escala_Estres

Demà serà un altre dia

Dema_Sera_Un_Altre_Dia
Mentre dormim, a part de descansar, la química cerebral vinculada a l’estrès que s’ha activat durant el dia es desactiva; aquesta és la manera com el nostre cervell suavitza les experiències emocionals doloroses, o les oblida.

Matthew Walker, neurocientífic, ha realitzat diversos estudis relacionats i explica que les fases del somni en les quals hi ha activitat onírica ens proporcionen una forma de teràpia que elimina les “cantonades afilades” de les emocions que hem viscut durant el dia.

Així que, la propera vegada que passem un mal dia, el millor que podem fer és anar a dormir i, realment, demà serà un altre dia.

L’estrès, el cervell i el present

estres_cervell_present
El doctor Dharma Singh Khalsa explica quins són els efectes beneficiosos d’estar al moment present (no tenint el cap en pensaments del passat o del futur); Singh Khalsa expressa que el fet que la nostra ment estigui aquí i ara, li impedeix aquest diàleg intern que tenim (pràcticament sempre, conscient i inconscientment) i que provoca ansietat.

Quan aconseguim estar en el moment present s’inicia en el nostre cervell una resposta hipotalàmica integral que disminueix la resposta instintiva d’enfrontament o fugida. Aquest fet provoca un curtcircuit en l’activació innecessària del sistema nerviós simpàtic, que és el que causa l’estrès.

Així mateix, també contribueix a tenir un control molt més curós del nostre sistema nerviós.

Informació extreta del llibre “La meditación como medicina“, de Dharma Singh Khalsa. Editat en castellà per Luciérnaga.

Badall + Rialla = Relax instantani

Laurence Levasseur* ens dóna un bon consell express per relaxar-se en segons:

  1. Badallar: Força’t a badallar (a vegades simplement pensant en badallar arriba). Fes-ho unes quantes vegades.
  2. Riure: Potser al principi semblarà forçat, però és possible que acabis rient o somrient de veritat.

Relax Express

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

*50 ejercicios para combatir el estrés (Terapias Verdes)

La calma de la repetició

Consell _ Repetició

Si mai et trobes aclaparat, nerviós, preocupat o sobrepassat per una situació o per una persona, pensa en qualsevol tasca que requereixi repetició i fes-la: escombrar, doblegar papers, plegar la roba, rentar plats, fins i tot, si estàs a la feina, para i dedica cinc minuts a ordenar papers o endreçar el pot de llapis i bolígrafs i comptar quants en tens.

Les activitats repetitives desencadenen una resposta de relaxació corporal que redueix l’estrès i la tensió, sempre que les controlem i les decidim nosaltres.

Prova-ho!

Estrès? No, gràcies

Estres No Gracies
Aquí tenim 25 maneres per mirar d’anar una mica menys estressats per la vida:

1. Lleva’t 15 minuts abans.
2. Prepara’t la roba la nit abans.
3. No confiis en la teva memòria, escriu les coses.
4. Fes un duplicat de claus.
5. Digues “no” més sovint.

6. Evita la gent negativa.
7. Demana ajuda per a tasques que no t’agraden.
8. Parteix tasques grans en porcions petites.
9. Mira els problemes com si fossin reptes.
10. Somriu més.

11. Creu en tu.
12. Visualitza’t en allò que vols aconseguir.
13. Desenvolupa sentit de l’humor.
14. Practica respirar lentament i conscientment.
15. Atura un mal hàbit.

16. Fes-ho avui.
17. Planta un arbre o una planta.
18. Tingues un pla B.
19. Coneix les teves limitacions i deixa que els altres les coneguin.
20. Fes exercici cada dia, per breu que sigui.

21. Arriba d’hora a la feina.
22. Deixa d’intentar “arreglar” la gent.
23. Dorm suficient.
24. Neteja un armari.
25. Mira com es pon el sol i es va fent fosc.