El megàfon: digues la teva!

Després d’una parada tècnica comencem amb una secció nova, es diu El megàfon i va aparèixer un dia sopant amb amics i parlant de blogs, alguns d’ells explicaven que a vegades els agradaria tenir un blog per escriure els seus pensaments, però que tampoc teníen la necessitat d’escriure-hi periòdicament, simplement anel·laven un espai on dir-hi la seva “com si et posessis enmig de la plaça catalunya amb un megàfon, diguessis el que penses o sents i marxessis”.

Així que, comença El megàfon, un espai on qualsevol pot expressar sentiments, emocions, anècdotes o el que sigui que tingui ganes de fer públic però a la vegada anònim, si vol.

Per fer arribar els vostres missatges heu d’enviar un text d’unes 200 paraules al correu: bricopsicologies@gmail.com, podeu adjuntar-hi una imatge o un vídeo, tots seran benvinguts*

*BricoPsicologies es reserva el dret a la no publicació del contingut si es considerés ofensiu o inadequat.

Anuncis

Els 5 laments més comuns just abans de morir

Laments_abans_morir
Bronnie Ware ha estat molts anys treballant a cures paliatives, ha passat moltes hores amb gent a qui li quedava hores de vida.

De les converses que ha tingut amb tots ells se’n va fer un article a The Guardian i un llibre*, en els quals explicava els 5 laments més comuns que li expressava gent que estava a punt de morir:

      1. Tan de bo hagués tingut el coratge de viure una vida fidel a mi mateix, no la vida que els altres esperaven de mi. Aquest era el lament més comú de tots; veien que molts dels seus somnis no s’havien acomplert perquè van decidir fer o no fer certes coses; la salut et dóna una llibertat la qual molts pocs no ens n’adonem fins que ens falta.
      2. Tan de bo no hagués treballat tant. Un lament que provenia més dels homes que de les dones, es varen perdre la infantesa dels seus fills i la companyia de la seva parella.
      3. Tan de bo hagués tingut el coratge d’expressar els meus sentiments. Molta gent suprimeix o conté els seus sentiments per a mantenir la pau amb els altres, d’aquesta manera no esdevenen mai la persona que realment són; moltes malalties estan relacionades amb l’amargor i el ressentiment.
      4. Tan de bo hagués mantingut el contacte amb els meus amics. Molts no s’adonaven fins a l’últim moment dels beneficis de les belles amistats, havien estat tant ficats en les seves coses que no havien atès la gent que els envoltava, laments de no donar a l’amistat el temps i l’esforç que mereixa. Tothom troba a faltar els seus amics quan s’està morint.
      5. Tan de bo m’hagués permès ser feliç. Molts no s’adonen fins al final que ser feliç és una elecció; la por al canvi, el confort de la familiaritat en comptes de fer el que un desitja i vol, a fer més cas dels altres que a un mateix.

* Ware, B. (2012). The Top Five Regrets of the Dying: A Life Transformed by the Dearly Departing. Hay House: United States

La Biblioteca d’Emocions.01

Avui a Bricopsicologies estrenem una nova secció que ens ha recomanat un seguirdor del blog i que hem trobat molt interessant, i amb la qual necessitarem la vostra ajuda, en direm: La Biblioteca d’Emocions.

Es tracta de mirar la fotografia d’aquest post i dir-nos amb un comentari quina és l’emoció o emocions que us està transmetent la persona, podeu simplement mencionar l’emoció o, si voleu, justificar perquè us transmet aquest sentiment (potser pels ulls, la posició corporal, la boca, etc.).

Endavant, doncs!

 

I aquí teniu la imatge completa!

emocions01