El megàfon de la Mònica: Cedir, cedir, cedir

La Mònica* ha engegat la secció d’El Megàfon enviant-nos el seu text sobre cedir:

A vegades em canso de la gent que m’envolta, si, reconec que pot sonar molt malament; però a vegades em canso dels amics, dels pares, del germà, de la tieta, dels companys de feina, però també de la gent que no conec, i em canso perquè sempre tinc la sensació que cedeixo, que acabo fent més jo que els altres.

Cedeixo quan miro d’anar ràpid posant la compra a les bosses quan estic a la caixa del súper (jo no vull córrer!), cedeixo quan vaig a ca la mama i em fa repetir quan ja li he dit que no (jo no tinc tanta gana!), cedeixo quan quedo amb un amic perquè em porti amb cotxe i prèviament he d’agafar combinació de metro i bus per arribar fins a casa seva (tu vas amb cotxe, apropa’t tu!!), cedeixo quan em veig a les tantes de la nit preparant documents de la feina (espereu-vos fins demà!!).

I així anar fent, sóc conscient que potser alguns dels exemples semblaran irracionals; no sé si sóc l’única que té la sensació que sempre sóc la que dóna més, la que sempre està disponible per a tot, la que mai diu que no… Però el que està clar és que no vull ser aquesta persona i això només depèn de mi, però… és complicat!

Mònica.

*No és el nom real.
>> Si vols dir la teva, escriu-nos un text de màxim 200 paraules (pots adjuntar vídeos i fotografies) a bricopsicologies@gmail.com

El tacte i la família

Tacte Familia
“Un nen que no rep mostres d’afecte creixerà amb la sensació que no les mereix”
* Afirma Teresa Baró.

Hi ha famílies més i menys afectuoses, però el tacte produeix efectes beneficiosos en tots els àmbits, tan per qui genera una mostra d’afecte com per qui la rep. I parlem de grans beneficis: genera confiança, calma, rebaixa els nivells d’estrès, i contribueix a una bona autoestima.

També és veritat que famílies que no estan acostumades a expressar habitualment mostres d’afecte, les que hi hagi poden generar incomoditat entre els membres, o semblar forçades.

L. folch i Camarasa deia que un nen pot arribar a saber què representa pel seu pare per la manera com aquest li agafa la mà quan caminen pel carrer; en aquell moment, el nen pot rebre senyals d’estima o d’indiferència sense que s’hagi de dir res.

* Extret del llibre “La gran guía del lenguaje no verbal” Teresa Baró. Paidós Divulgación