Els fills emprendran el vol

Fills_Emprendran_Vol
Antoni Bassas, en la seva columna com a editor del diari Ara, ens regalava una breu reflexió sobre els fills i el fet de deixar-los emprendre el vol quan toqui. Aquí en teniu un petit tast!

Tu em vas dir una frase que no he oblidat.

L’estimada Empar Moliner escrivia ahir que recordava “molt” una frase que li vaig dir quan va néixer la seva filla: “No oblidis que no és vostra”. Em penso que, en realitat, vaig dir-li: “És teva, però no és per a tu“.

La idea és que els primers anys dels fills són d’absoluta dependència, però no és recomanable ni acostumar-s’hi ni, encara menys, allargar-la. Al contrari, davant un marrec és millor anar-se entrenant a veure’l com la persona independent amb la qual aviat discreparem i que algun dia volarà“.

Escrit per Antoni Bassas, Diari Ara, columna de l’editor del dijous 3 d’octubre del 2013

Valentia, estimació i model

Valentia Estimacio Model
Després d’una parada tècnica, intentarem tornar a una certa regularitat.

En el suplement Ara Criatures del diari Ara entrevisten a Carles Porta, periodista, perquè parli del seu paper com a pare, i ens hem quedat amb aquesta idea:

“…Anem cap a un món molt complicat. Ella (la seva filla) és molt valenta. No els podem protegir tant. La sobreprotecció fa beneits els fills […] S’ha de ser valent i els has de fer valents“.

I Porta segueix:

“…Vaig acabar aprenent que per educar hi ha dues coses fonamentals, estimació i model. És molt important que el nen sàpiga que, faci el que faci, la teva estimació no perilla. Ara bé, oferir-los un model passa per saber dir de tant en tant “no!” o “prou!”, i això ha desaparegut en moltes famílies“.

Només cal veure un parell de capítols del programa Hermano Mayor (Cuatro) per saber que Carles Porta no va gens desencaminat. La majoria d’adolescents que apareixen al programa ens acaben constatant que els conflictes venien per la falta de demostració d’estima, per la sobreprotecció o per la falta de confiança, per citar-ne alguns; els nens, els adolescents no es comporten malament y  no fan dolenteries perquè sí, hi ha una raó al darrere, un crit d’atenció, un no saber gestionar les emocions o les relacions, i és que en algun moment, abans que es desencadenessin aquestes reaccions, algú no els va saber ensenyar com fer-s’ho.