Be mindful, my friend

BeMindfulMyFriend

És fascinant veure la plasticitat del cervell i com, practicant meditació, podem tenir un paper actiu en el seu modelatge i arribar a incrementar el nostre benestar i millorar la nostra qualitat de vida.

Britta Hölzel
Harvard Medical School

Anuncis

L’estrès, el cervell i el present

estres_cervell_present
El doctor Dharma Singh Khalsa explica quins són els efectes beneficiosos d’estar al moment present (no tenint el cap en pensaments del passat o del futur); Singh Khalsa expressa que el fet que la nostra ment estigui aquí i ara, li impedeix aquest diàleg intern que tenim (pràcticament sempre, conscient i inconscientment) i que provoca ansietat.

Quan aconseguim estar en el moment present s’inicia en el nostre cervell una resposta hipotalàmica integral que disminueix la resposta instintiva d’enfrontament o fugida. Aquest fet provoca un curtcircuit en l’activació innecessària del sistema nerviós simpàtic, que és el que causa l’estrès.

Així mateix, també contribueix a tenir un control molt més curós del nostre sistema nerviós.

Informació extreta del llibre “La meditación como medicina“, de Dharma Singh Khalsa. Editat en castellà per Luciérnaga.

Automotivació vital

Automotivacio Vital
“El que pensem varia la nostra biologia”, això diu Bruce Lipton, biòleg cel·lular nord-americà encarregat del descobriment que els nostres pensaments repercuteixen a les cèl·lules del cos, per tant, si podem arribar a modificar els nostres pensaments, les nostres creences, podem arribar a canviar la nostra vida i la nostra manera de veure les coses.

Aquells pensaments negatius que tens quan vas pel carrer, aquelles preocupacions abans d’adormir-te repercuteixen d’una manera directa en el teu benestar.

Si et dius a tu mateix que no podràs fer una cosa, segurament no podràs fer-la (o et costarà de fer) perquè tu mateix t’estaràs enviant aquest missatge i te l’acabaràs creient (i el teu cervell també) d’una manera inconscient, ja ho deia Henry Ford “Tant si creus que pots com si creus que no pots, tens raó”.

És complicat, sobretot al principi, ordenar al nostre cervell que aturi aquests pensament circulars que tenim al cap i que ens dificulten el nostre benestar; una tècnica que ajuda a exercir la ment en aquest sentit és la meditació, així que detectem un pensament negatiu hem d’aturar-nos, observar el pensament sense jutjar-lo, simplement observar-lo i deixar-lo passar, potser ens pot ajudar concentrar-nos en aquell moment en la nostra respiració, en la manera com estem respirant, sense mirar de modificar-la, simplement parar-li atenció.

Patrícia Ramírez, psicòloga del Betis Balonpié, ho explicar així: “les expectatives condicionen la manera de comportar-se i això és extrapolable a qualsevol faceta de la vida diària. Aquells que pensen que és possible aconseguir un objectiu, inverteixen més esforç en aconseguir-lo“.

{Cites extretes del suplement Es -nº 217- de La Vanguardia}

Mindfulness (o atenció plena)

A la revista Redes nº 22 apareix un article de José Andrés Rodríguez on parlen de les meravelles de la meditació mindfulness. I què és la meditació mindfulness? La introducció de l’article ho explica prou bé:

“En silenci, amb les cames creuades y l’esquena recta, deixar passar qualsevol pensament, prendre consciència plena de la respiració”

Aquest seria un bon començament però, perquè hauríem de fer meditació mindfulness?
Doncs resulta que a part de ser una experiència espiritual i psicològica a més a més permet modelar el cervell.

Al Psychiatry Research 2010 va aparèixer un estudi fet a l’Hospital General de Massachusetts sobre els efectes de la meditació al cervell on demostraven l’eficàcia de la meditació mindfulness en la lluita contra la depressió, els trastorns d’ansietat, dolors crònics i d’altres mals com l’estrès.

L’article de Redes segueix explicant els canvis en la matèria gris del cervell (la que “conté” els cossos de les neurones), la meditació permet muscular àrees del cervell que sustenten funcions intel·lectuals com la memòria i l’aprenentatge i per si fos poc, contribueix en la regulació de les emocions. La meditació fa canviar el cervell, amb la qual cosa, aquests canvis, aquests beneficis psicològics i cognitius de la meditació es mantenen en el temps.