Dir adéu

Avia
La mort és un tema complicat, i quan la persona és propera encara ho és més. També és complicat expressar aquest mix de sentiments que t’envaeix la mort d’algú que no volies que marxés perquè l’estimaves, però que a la vegada veies que ja havia viscut tota la vida i que havia de dir “adéu”.

Quan la persona és propera, a vegades és millor que algú amb més perspectiva i a la vegada amb molta tendresa expressi amb paraules el teu mix de sentiments. Gràcies, Eva.

Que la gent estimada mori abans d’hora provoca una ràbia infinita. Que la gent estimada mori després d’haver viscut provoca una tristesa serena, gairebé agradable. Som mortals, ja ho sabem. Seria fantàstic que a tots se’ns aturés el cor després d’haver teixit molt.

Eva Piquer, escriptora, periodista, professora i mare
Extret del post “Teixir” del seu blog La feina o la vida

Morir “abans de temps”

Tatiana_Sisquella
Quan algú mor sempre és trist, però quan algú jove mor sempre sentim ràbia i una gran dosi d’injustícia. Ens envolta el pensament de “no li tocava“…

La mort de la periodista Tatiana Sisquella, de 35 anys, aquesta setmana, ens ha deixat en xoc, personalment m’ha fet plantejar si realment som conscients que un dia morirem.

Aquests dies he preguntat al meu voltant: “Què faries si sabessis que et queden 4 dies de vida?” Ho sé, és complicat, però no buscava respostes com “deixaria la feina” o “parlaria amb tothom que estimo”. No. Vull dir, què faries ara? Ara mateix?

“Potser en comptes de seure al sofà i mirar el mòbil pujaria al terrat a veure la posta de sol
“M’acabaria de menjar aquest entrepà de truita assaborint cada una de les mossegades
“Aniria igualment a fer la classe de ioga del divendres”
“Escoltaria un concert, a primera fila, sense fer cap foto, sense gravar cap vídeo, només escoltant i mirant
“Tornaria a mirar aquell capítol de The Office en què vaig riure tant i tant
Em quedaria parlant fins que es fes clar amb la meva parella”

M’han agradat molt aquestes respostes,  i m’han fet replantejar cada acció del meu dia a dia “Vaig aquí perquè vull? Ho faria si em quedessin 4 dies o potser faria una altra cosa?“. Aquestes reflexions sempre vénen en moments en què la mort ens cau a la vora, i crec que són reflexions prou importants com per anotar-les i tenir-les sempre en compte, no només quan la realitat se’ns presenta com una bufetada.

Abans de morir vull…

Abans_De_Morir_Vull
Les conferències TED són una gran font de descobriments i reflexions. Avui us deixo aquesta de Candy Chang, una artista taiwanesa-americana de Nova Orleans que reflexiona sobre la mort, sobre les relacions, sobre el temps…

Dues de les coses més valuoses que tenim són el temps i les nostres relacions amb la resta de les persones.

En l’època de distraccions constants que vivim és més important que mai trobar maneres de mantenir la perspectiva i recordar que la vida és curta i fràgil.

Parlar de la mort, o fins i tot pensar-hi, és un assumpte que sovint ens desanima, però m’he adonat que el fet de preparar-se per la mort és una de les coses més encoratjadores que es poden fer.

Pensar en la mort t’aclareix la vida.

Candy Chang

La inevitable mort

Inevitable Mort
Osho
, en el seu llibre “El libro de la vida y la muerte“, escriu interessants reflexions sobre perquè parlar de la mort s’ha convertit en un tabú (abans el tabú era el sexe, ara és la mort). Evitem parlar de la mort perquè ens fa por, creiem que si no en parlem, que si no hi pensem no existirà tant en la nostra vida. Però tard o d’hora i al llarg de la nostra vida ens hem d’enfrontar a la mort. El que sembla difícil és saber assumir que tard o d’hora morirem i moriran la gent que ens acompanya. Com més conscients siguem d’això més fàcilment podrem lidiar amb el dolor i valorarem i gaudirem de l’aquí i de l’ara que, al cap i a la fi, és en el que podem creure. Jo sóc només ara.

Què busca la gent en la religió? Déu? Perquè Déu? Què els garanteix Déu?

Segons paraules d’Osho: “Déu no és el centre de la cerca, el centre és la mort. Sense la mort no existiria la religió. La mort és la que fa que l’ésser humà busqui i indagui més enllà, a quelcom etern.” Es creu en Déu perquè és l’únic ésser que sabem que va ressuscitar, que va morir i va tornar a viure i això ens dóna un bri d’esperança potser, una fe en la persona que va aconseguir “no morir”, que va tenir una altra oportunitat.

“La mort ens encercla com un oceà encercla una illa, i l’illa pot quedar inundada en qualsevol moment. Els animals no són religiosos perquè no tenen consciència de la mort, no es poden concebre a ells mateixos morint.”

“Quan arribem profundament a la conclusió que si la mort arriba a tothom, llavors jo no puc ser una excepció, la vida no torna a ser la mateixa. Quin sentit té ser tant possessius si ens serà arrabassada? Per què tant disgust, angoixa i preocupació si la vida no durarà per sempre? Si la vida ha de marxar, acabarà marxant.”