Veïns que discuteixen

Veins_discuteixen
Com que aquests dies estic de baixa, els matins els passo tranquil·lament llegint al llit, al sofà del menjador o al balcó. Tinc la sort de viure en un lloc silenciós, que dóna a dins l’illa de cases.

Però que sigui silenciós vol dir que se sent, a vegades, el que fan els veïns. I ja fa dies que gairebé cada matí se sent a una parella discutir. Normalment no es criden, però es parlen amenaçadorament, es critiquen, es perden el respecte, es desprecien i es burlen l’un de l’altre, es prohibeixen coses, es fan mil retrets, posen el fill com a excusa, s’insulten… I mai ho arreglen… 

Avui estava al llit llegint sobre l’empatia, el ficar-se a la pell de l’altre, sobre el fet d’intentar comprendre la persona que tens al davant, observar-li la postura i les expressions facials, entendre les necessitats de l’altre sense devaluar les d’un mateix, ser assertiu… I, de nou, els veïns s’han posat a discutir.

I m’han vingut al cap preguntes: S’estimen? Perquè no ho deixen córrer, per al fill? Perquè es necessiten econòmicament? Com permeten que l’altra persona els parli d’aquesta manera i perquè ells contesten de la mateixa o pitjor? Qui va començar? I el fill, és allà mentre discuteixen?

No sé les respostes, segur que si parlés amb ells hauria de fer un gran esforç d’empatia i paciència per a comprendre perquè alimenten aquesta situació un dia rere l’altre i no decideixen tallar en sec o, almenys, decidir canviar-ho.

Anuncis

Crisi de sexualitat

Crisi_sexualitat
La sexualitat és una esfera més de la nostra vida, així doncs, com totes les altres “esferes” aquesta també pot veure’s afectada per l’estrès o l’ansietat, és per això que, expressar els nostres sentiments i les nostres preocupacions, sobretot amb la parella i cuidar la intimitat pot ajudar a millorar una crisi de sexualitat.

La comunicació és la clau.

Cal saber el que ens demana el nostre cos, saber-ne els bloqueigs i els desitjos, perquè un cop puguem desxifrar-nos a nosaltres mateixos sabrem comunicar-ho a la persona que tinguem al davant.

Crisis

Crisis

La crisi és canvi, és deixar de ser una cosa per esdevenir-ne una altra. I aquest canvi, aquesta incertesa, ens provoca neguit. Aquest neguit és el que fa que rebutgem els moments de crisi, de canvi, però els hem de poder acceptar com a part de la vida per poder aprofitar-los i aprendre’n”

Al llibre Les eines del bricolatge emocional, ens expliquen que és complicat estar sempre en una situació d’estabilitat, la vida és dualitat. Arantxa Coca, psicopedagoga, ens mostra dos exemples comuns de crisi:

Crisi de parella: Donada quan hi ha un canvi d’etapa; si aquesta se supera la parella s’enforteix i s’arriba a una nova etapa.

Crisi personal: Podem entrar en crisi amb un mateix en el moment en què necessitem un canvi. Ens cal evolucionar i, a vegades, s’han de deixar certes coses enrere per poder avançar, créixer, aprendre.

VVAA (2010) Les eines del bricolatge emocional. Columna