Mitges taronges, taronges senceres

Mitjes Taronges Taronges Senceres
Hi ha tantes cançons d’amor que parlen de la nostra mitja taronja, del sense tu estic incomplet, sense tu no puc viure que sovint ens ho hem cregut. Hem cregut que això era amor, però no. No hi ha una única persona (per sort!) que pugui completar la nostra vida, com si la nostra vida sense algú fos incompleta. No som mitges taronges de ningú, som taronges senceres.

Segons escriu el psicoterapeuta José María Doria al llibre “Bricolatge emocional”: “Cada ésser humà és complet en ell mateix. És només quan som conscients que som una persona completa per nosaltres mateixos que podem prendre la decisió de viure la vida en companyia d’una altra taronja sencera”.

Si sabem qui som, com som i què volem, sabrem quin tipus de parella volem; per tant, tota relació comença per un mateix, tenint una bona autoestima a banda de les relacions que podem tenir.

Avaluar la compatibilitat amb l’altra persona seria un bon començament, Antoni Bolinches, psicòleg i sexòleg, ens dóna quatre punts importants de la parella:

1. Bona entesa sexual: Una parella no pot viure només amb el sexe però tampoc sense ell.
2. Caràcters compatibles: Un cop s’acabi la fase inicial d’enamorament s’ha de poder mantenir una bona entesa.
3. Escala similar de valors: Valors en comú per a una convivència més fàcil.
4. Projecte de vida conjunt: Compartir alguns plans, experiències i visions; remar en una mateixa direcció.

La psicoterapeuta Rebeca Alonso estableix 6 punts d’avaluació per a una relació de parella que ajuden a completar els anteriors:

1. Passió, atracció física.
2. Tractar-se amb respecte.
3. Tenir un compromís com a parella.
4. Projectes en comú i per separat.
5. Intimitat per explicar-se sentiments, emocions, etc.
6. Cuidar l’altre i a un mateix.

Anuncis

Procrastinaquè?

Imaginem-nos la situació: M’han donat dos dies per entregar un projecte, jo penso que el puc fer en un parell d’hores, així que de moment no m’hi poso, de fet, em llevaré demà ben d’hora per tenir-lo fet abans de les 10 i així poder anar al gimnàs, arriba l’endemà, sona el despertador a les 7 i penso “no sé perquè l’he posat tan d’hora, el posaré a les 8, faré el projecte en un moment”, a les 8 m’aixeco, vaig al lavabo abans d’encendre l’ordinador, em miro al mirall i penso “hauria d’anar a la perruqueria, estic cansada del tall que porto”, engego l’ordinador però, abans de posar-me amb el projecte busco a google si trobo algun tall de cabell d’una famosa que em pugui quedar bé, veig que m’estic despistant, he de fer el projecte, però ja que encara no he començat miraré un moment el facebook i aquell blog que m’agrada, m’adono que són les 9.30, ara ja no em dóna temps d’anar al gimnàs, em poso a fer el projecte però la taula està plena de coses, ho endreço i apareix pols, vaig a buscar un drap a la cuina i penso “uf, quina gana, encara no he esmorzat”, potser que em vesteixi amb un moment i vaig a fer un cafè ràpid al bar del davant, arribo al bar i em poso 3/4 d’hora a llegir el diari, pujo a casa, vaig a endreçar el drap de la pols però penso que ja que el tinc a la mà netejaré una mica aquelles lleixes, total, el projecte és per demà, puc dinar primer, després mirar una miqueta la sèrie aquella, fer una migdiada i després posar-me amb el projecte….. I així fins que sigui inevitable haver-lo de fer.

Doncs això és la procrastinació: L’acció o l’hàbit de postergar activitats o situacions que hauríem d’atendre substituint-les per altres activitats més irrellevants, fàcils i agradables.

No es tracta d’un problema de gestió del temps, el procrastinador sap perfectament el que hauria d’estar fent però, tot i així, ho posterga.
Perquè? Podria ser per 3 motius:

1. Per evasió. Quan s’evita començar una tasca per por al fracàs (és un problema d’autoestima).
2. Per activació. Quan es posterga una tasca fins que ja no hi ha més remei que fer-la (problema contrari a l’anterior)
3. Per indecisió. Típic de persones indecises que intenten realitzar la tasca però es perden en pensar la millor manera de fer-ho sense arribar a prendre una decisió.

A vegades se solapen 2 o 3 motius en una persona el que dificulta encara més començar i sobretot acabar la tasca. Saber detectar els nostres motius podria ser el principi per superar la nostra procrastinació.

Alguns punts que ens podrien ajudar a millorar:

· Busca la manera de Voler fer la tasca, i no d’Haver-la de fer.
· Si és una tasca gran, divideix-la en parts.
· Prou mentides, prou excuses, no existeixen, te les inventes tu.
· Els altres són els que ho pagaran (al final hauràs de cancel·lar coses que sí que volies fer, només per acabar la tasca)
· Si és una tasca complexa no busquis la perfecció a la primera.