Veïns que discuteixen

Veins_discuteixen
Com que aquests dies estic de baixa, els matins els passo tranquil·lament llegint al llit, al sofà del menjador o al balcó. Tinc la sort de viure en un lloc silenciós, que dóna a dins l’illa de cases.

Però que sigui silenciós vol dir que se sent, a vegades, el que fan els veïns. I ja fa dies que gairebé cada matí se sent a una parella discutir. Normalment no es criden, però es parlen amenaçadorament, es critiquen, es perden el respecte, es desprecien i es burlen l’un de l’altre, es prohibeixen coses, es fan mil retrets, posen el fill com a excusa, s’insulten… I mai ho arreglen… 

Avui estava al llit llegint sobre l’empatia, el ficar-se a la pell de l’altre, sobre el fet d’intentar comprendre la persona que tens al davant, observar-li la postura i les expressions facials, entendre les necessitats de l’altre sense devaluar les d’un mateix, ser assertiu… I, de nou, els veïns s’han posat a discutir.

I m’han vingut al cap preguntes: S’estimen? Perquè no ho deixen córrer, per al fill? Perquè es necessiten econòmicament? Com permeten que l’altra persona els parli d’aquesta manera i perquè ells contesten de la mateixa o pitjor? Qui va començar? I el fill, és allà mentre discuteixen?

No sé les respostes, segur que si parlés amb ells hauria de fer un gran esforç d’empatia i paciència per a comprendre perquè alimenten aquesta situació un dia rere l’altre i no decideixen tallar en sec o, almenys, decidir canviar-ho.

Anuncis

Mitges taronges, taronges senceres

Mitjes Taronges Taronges Senceres
Hi ha tantes cançons d’amor que parlen de la nostra mitja taronja, del sense tu estic incomplet, sense tu no puc viure que sovint ens ho hem cregut. Hem cregut que això era amor, però no. No hi ha una única persona (per sort!) que pugui completar la nostra vida, com si la nostra vida sense algú fos incompleta. No som mitges taronges de ningú, som taronges senceres.

Segons escriu el psicoterapeuta José María Doria al llibre “Bricolatge emocional”: “Cada ésser humà és complet en ell mateix. És només quan som conscients que som una persona completa per nosaltres mateixos que podem prendre la decisió de viure la vida en companyia d’una altra taronja sencera”.

Si sabem qui som, com som i què volem, sabrem quin tipus de parella volem; per tant, tota relació comença per un mateix, tenint una bona autoestima a banda de les relacions que podem tenir.

Avaluar la compatibilitat amb l’altra persona seria un bon començament, Antoni Bolinches, psicòleg i sexòleg, ens dóna quatre punts importants de la parella:

1. Bona entesa sexual: Una parella no pot viure només amb el sexe però tampoc sense ell.
2. Caràcters compatibles: Un cop s’acabi la fase inicial d’enamorament s’ha de poder mantenir una bona entesa.
3. Escala similar de valors: Valors en comú per a una convivència més fàcil.
4. Projecte de vida conjunt: Compartir alguns plans, experiències i visions; remar en una mateixa direcció.

La psicoterapeuta Rebeca Alonso estableix 6 punts d’avaluació per a una relació de parella que ajuden a completar els anteriors:

1. Passió, atracció física.
2. Tractar-se amb respecte.
3. Tenir un compromís com a parella.
4. Projectes en comú i per separat.
5. Intimitat per explicar-se sentiments, emocions, etc.
6. Cuidar l’altre i a un mateix.