Vocacions

Vocacio_Summa_Positiva
Hi havia no fa gaire, a tv3, un programa que es deia Summa Positiva (de Miquel Calçada -i Tatiana Sisquella-) que era i és una delícia; en cada un dels programes tractaven un tema i, en un d’aquests, parlaven de la vocació.

Us deixem aquí algunes de les reflexions més interessants que feien els col·laboradors. I vosaltres, sabeu quina és la vostra vocació? El vostre sentit vital? Aquestes reflexions potser us ajuden a cercar i a trobar-la:

“Què et mou a tu en aquest moment de la teva vida? Què trobes que ara seria necessari per a tu? Què et podria estimular? A través de preguntes podem anar desvetllant què ens passa una mica per dintre i què és el que hem de connectar aquí fora”

“Per trobar sentit a la vida, el primer que hem de fer és qüestionar-nos si estem fent allò que volem fer
“La passió és molt important per a motivar-se per a la vida, en la recerca del sentit, la passió és una condició necessària per a tot
“La realització i la plenitud, un la troba quan veu que fa un bé als altres”
“Podem viure sense vocació si per viure s’entén sobreviure”

Begoña Román, doctora en filosofia

Talent, passió, dedicació i sort, però una sort buscada, en tan que tu dediques aquest temps també trobes aquelles persones que et poden ajudar, que creuen en tu, que t’obren una porta i, quan te l’obren, tenir l’encert de saber passar per la porta”

Xavier Guix, psicòleg

“La vocació és una crida interior que no depèn de l’entorn, és una experiència interior d’allò que un ha de fer a la seva vida”

Francesc Torralba, filòsof i teòleg

“Ens podem sentir realitzats a través d’aquelles activitats que realment ens omplen, que per si mateixes ens agrada fer-les, tenen un cert component de repte, un cert component de desenvolupament personal i que, al final, d’alguna manera, donen un sentit al temps que hi has dedicat

Xavier Hernández, psicòleg i assessor

 

Anuncis

Morir “abans de temps”

Tatiana_Sisquella
Quan algú mor sempre és trist, però quan algú jove mor sempre sentim ràbia i una gran dosi d’injustícia. Ens envolta el pensament de “no li tocava“…

La mort de la periodista Tatiana Sisquella, de 35 anys, aquesta setmana, ens ha deixat en xoc, personalment m’ha fet plantejar si realment som conscients que un dia morirem.

Aquests dies he preguntat al meu voltant: “Què faries si sabessis que et queden 4 dies de vida?” Ho sé, és complicat, però no buscava respostes com “deixaria la feina” o “parlaria amb tothom que estimo”. No. Vull dir, què faries ara? Ara mateix?

“Potser en comptes de seure al sofà i mirar el mòbil pujaria al terrat a veure la posta de sol
“M’acabaria de menjar aquest entrepà de truita assaborint cada una de les mossegades
“Aniria igualment a fer la classe de ioga del divendres”
“Escoltaria un concert, a primera fila, sense fer cap foto, sense gravar cap vídeo, només escoltant i mirant
“Tornaria a mirar aquell capítol de The Office en què vaig riure tant i tant
Em quedaria parlant fins que es fes clar amb la meva parella”

M’han agradat molt aquestes respostes,  i m’han fet replantejar cada acció del meu dia a dia “Vaig aquí perquè vull? Ho faria si em quedessin 4 dies o potser faria una altra cosa?“. Aquestes reflexions sempre vénen en moments en què la mort ens cau a la vora, i crec que són reflexions prou importants com per anotar-les i tenir-les sempre en compte, no només quan la realitat se’ns presenta com una bufetada.