Fer només una cosa a la vegada

Fer_una_cosa_a_la_vegada
He passat 10 dies a l’hospital. Res greu, com deia el metge “gravedad 0”. He passat una operació. Tampoc greu, però m’he quedat adolorida per totes bandes. Avui m’han enviat a casa, a fer repòs, molt de repòs, res de fer esforços, ni anar ràpid.

Camino a poc a poc, respiro amb calma. He pensat que m’asseuria al sofà amb el portàtil al damunt; sembla molt fàcil la idea inicial “asseure’s al sofà amb el portàtil al damunt”, però de sobte he vist que comportava molts més moviments dels que havia pensat en en un principi…

De sobte he hagut de pensar en buscar els coixins correctes, lloc on reposar els peus, portàtil, carregador, telèfon i ampolla d’aigua a la vora, anar prèviament al bany per no haver d’aixercar-se després, deixar tot el necessari a l’abast, etc.

Però no ho he fet en un moment, com hagués fet abans, no; automàticament ho he intentat, però físicament el meu cos ha posat el fre.

He hagut de fer només una cosa a la vegada i prestar tot la meva atenció en aquella tasca per evitar els menys moviments amunt i avall del pis possibles i, a més a més, fer una parada després de cada moviment (buscar el carregador, trobar-lo, descansar; agafar-lo i buscar un allargador, descansar; connectar-lo, descansar…).

Un cop estava “asseguda al sofà amb el portàtil al damunt”, he tornat a posar el pilot automàtic: he encès l’ordinador i he obert 10 pestanyes a internet de tot de blogs i coses que segueixo i volia mirar i, per si fos poc, he engegat la música i he mirat el mòbil mentre esperava que es carreguessin totes les pàgines que havia obert.

I de sobte m’he atabalat. Massa informació, massa soroll, després d’estar 10 dies a l’hospital només fent una cosa a la vegada, allò m’ha atabalat. He apagat la música, he tancat pestanyes, he decidit ignorar els avisos de missatges que sentia al mòbil i només concentrar-me en una cosa a la vegada.

I per primera vegada després de molt de temps, he sentit la serenor d’anar a poc a poc, de posar tota la meva atenció en una sola cosa amb calma, molta calma, sense pensar en el què he fet ni en el que havia de fer després. I ha sigut fantàstic.

Anti-procrastinació

Anti-Procrastinació
Ja vam parlar en un post anterior del que era la Procrastinació (L’acció o l’hàbit de postergar activitats o situacions que hauríem d’atendre substituint-les per altres activitats més irrellevants, fàcils i agradables).

Avui us volem donar alguna tècnica que hem provat i ha anat força bé:

  1. Per no procrastinar, haurem de procrastinar una vegada més: Endreça el lloc de treball on estaràs, deixa sobre la taula només allò que necessitis.
  2. Silencia el mòbil.
  3. Si vols, posa’t música de fons, però millor de la que no puguis cantar, Mozart és una bona opció per a l’estudi i la concentració.
  4. Fes una llista dividint la tasca en petits passos (com més petits millor) i ves-los tatxant a mida que els vas realitzant.
  5. Comprometre’t a tu mateix/a que et concentraràs de veritat 5 minuts; està demostrat que el que costa més de realitzar una tasca és començar-la, si ets capaç de comprometre’t en 5 minuts tindràs mig camí fet!
  6. Un cop passada la frontera dels 5 minuts passem a la frontera dels 35 minuts (pots posar-te una alarma), després de 35 minuts pots fer una mini pausa per anar al bany, veure aigua i comprovar el mòbil, si és necessari.

A veure com va, sort, concentració i voluntat!