Anti-procrastinació

Ja vam parlar en un post anterior del que era la Procrastinació (L’acció o l’hàbit de postergar activitats o situacions que hauríem d’atendre substituint-les per altres activitats més irrellevants, fàcils i agradables).

Avui us volem donar alguna tècnica que hem provat i ha anat força bé:

1. Per no procrastinar, haurem de procrastinar una vegada més: Endreça el lloc de treball on estaràs, deixa sobre la taula només allò que necessitis.
2. Silencia el mòbil.
3. Si vols, posa’t música de fons, però millor de la que no puguis cantar, Mozart és una bona opció per a l’estudi i la concentració.
4. Fes una llista dividint la tasca en petits passos (com més petits millor) i ves-los tatxant a mida que els vas realitzant.
5. Comprometre’t a tu mateix/a que et concentraràs de veritat 5 minuts; està demostrat que el que costa més de realitzar una tasca és començar-la, si ets capaç de comprometre’t en 5 minuts tindràs mig camí fet!
6. Un cop passada la frontera dels 5 minuts passem a la frontera dels 35 minuts (pots posar-te una alarma), després de 35 minuts pots fer una mini pausa per anar al bany, veure aigua i comprovar el mòbil, si és necessari.

A veure com va, sort, concentració i voluntat!

Procrastinaquè?

Imaginem-nos la situació: M’han donat dos dies per entregar un projecte, jo penso que el puc fer en un parell d’hores, així que de moment no m’hi poso, de fet, em llevaré demà ben d’hora per tenir-lo fet abans de les 10 i així poder anar al gimnàs, arriba l’endemà, sona el despertador a les 7 i penso “no sé perquè l’he posat tan d’hora, el posaré a les 8, faré el projecte en un moment”, a les 8 m’aixeco, vaig al lavabo abans d’encendre l’ordinador, em miro al mirall i penso “hauria d’anar a la perruqueria, estic cansada del tall que porto”, engego l’ordinador però, abans de posar-me amb el projecte busco a google si trobo algun tall de cabell d’una famosa que em pugui quedar bé, veig que m’estic despistant, he de fer el projecte, però ja que encara no he començat miraré un moment el facebook i aquell blog que m’agrada, m’adono que són les 9.30, ara ja no em dóna temps d’anar al gimnàs, em poso a fer el projecte però la taula està plena de coses, ho endreço i apareix pols, vaig a buscar un drap a la cuina i penso “uf, quina gana, encara no he esmorzat”, potser que em vesteixi amb un moment i vaig a fer un cafè ràpid al bar del davant, arribo al bar i em poso 3/4 d’hora a llegir el diari, pujo a casa, vaig a endreçar el drap de la pols però penso que ja que el tinc a la mà netejaré una mica aquelles lleixes, total, el projecte és per demà, puc dinar primer, després mirar una miqueta la sèrie aquella, fer una migdiada i després posar-me amb el projecte….. I així fins que sigui inevitable haver-lo de fer.

Doncs això és la procrastinació: L’acció o l’hàbit de postergar activitats o situacions que hauríem d’atendre substituint-les per altres activitats més irrellevants, fàcils i agradables.

No es tracta d’un problema de gestió del temps, el procrastinador sap perfectament el que hauria d’estar fent però, tot i així, ho posterga.
Perquè? Podria ser per 3 motius:

1. Per evasió. Quan s’evita començar una tasca per por al fracàs (és un problema d’autoestima).
2. Per activació. Quan es posterga una tasca fins que ja no hi ha més remei que fer-la (problema contrari a l’anterior)
3. Per indecisió. Típic de persones indecises que intenten realitzar la tasca però es perden en pensar la millor manera de fer-ho sense arribar a prendre una decisió.

A vegades se solapen 2 o 3 motius en una persona el que dificulta encara més començar i sobretot acabar la tasca. Saber detectar els nostres motius podria ser el principi per superar la nostra procrastinació.

Alguns punts que ens podrien ajudar a millorar:

· Busca la manera de Voler fer la tasca, i no d’Haver-la de fer.
· Si és una tasca gran, divideix-la en parts.
· Prou mentides, prou excuses, no existeixen, te les inventes tu.
· Els altres són els que ho pagaran (al final hauràs de cancel·lar coses que sí que volies fer, només per acabar la tasca)
· Si és una tasca complexa no busquis la perfecció a la primera.